"Instints canins" s'en va de vacances!! El bloc estarà unes setmanes sense actualitzar, però el Facebook i el Twitter d'"instints canins" l'anirem actualitzant. Tornarem dimarts 8 de gener amb un nou post.
Des d'aquí us volem felicitar un bon any nou i unes bones festes. Que els vostres peluts us acompanyin celebrant les festes.
El teu gos borda quan està sol a casa i els teus veïns s'han queixat, borda quan estàs a casa i/o quan passa gent per davant de casa teva? Aquest post et pot interessar.
El lladruc del gos és un medi natural i normal en la comunicació canina. Conducta que és apreciada quan ens avisen que hi ha un intrús a cada nostre. Però quan el lladruc del gos és excessiu ens comença a molestar a nosaltres, els veïns, etc. Amb freqüència, nosaltres com a propietaris intentem silenciar el nostre gos amb formes incorrectes: crits, càstigs i enfadant-nos. I com acabem? Que el gos segueix bordant. La raó perquè el gos encara borda (quan nosaltres ja l'hem avisat amb crits o enfadats) és que el gos pensa que el que estem fent nosaltres és també bordar. Existeixen moltes raons perquè un gos comenci a fer aquesta conducta: 1. Lladruc après o reforçat De vegades, quan el nostre gos comença a bordar, nosaltres li diem "calla" o ens apropem perquè és calmi. Amb aquestes dues reaccions nostres, el gos veu que realitzant la vocalització, té l'atenció del seu propietari. També, quan borda en excés i el deixem entrar a dins de casa per evitar que els veïns es queixin, el gos aprèn que bordant aconsegueix entrar dins de casa. Solució: Quan el gos borda, l'hem d'ignorar. No hem de parlar amb ell, ni mirar-lo, ni tocar-lo. És millor donar-li l'esquena. Quan el gos està un cert temps sense bordar l'hem de premiar amb elogis, menjar, etc. Però quan el gos torna a bordar li hem de retirar els premis i ignorar-lo. Quan el gos vulgui entrar dins de casa, posarem una porta especial per gossos. Finalment, el gos aprendrà que bordar no serveix. 2. Estímul ambiental Depèn d'on vivim, hi haurà un moment del dia en què passa més gent per davant de casa, potser podem tenir una parada d'autobús, els nens del veí juguen, etc.
La raó principal perquè un gos aprèn a bordar a tota la gent que passa per davant de casa, és pel simple fet que la majoria de la gent marxa de davant de casa seva, quan ell borda. Ja que s'espanten, els fa por, etc. Solució El camí més efectiu per tractar aquest problema és evitar l'exposició de l'estímul. El nostre gos el podem posar a un lloc lluny del estímul. Si tenim un pati gran, el podem posar al darrera (si en aquest cas, teníem el gos al davant, i a l'inversa) amb unes tanques perquè no pugui anar on està l'estímul. Si no tenim un pati gran, el podem posar al garatge (si no li està permès entrar a casa), però sempre amb positiu i intentant que s'acostumi poc a poc. Ja que sinó, fareml'efecte contrari del que volem i sempre el tancarem en hores on hi ha l'estímul. 3. Resposta al lladruc d'un altre gos Quan un gos veí comença a bordar, el nostre gos també borda. Solució Permetrem que el nostre gos pugui sortir al jardí o terrassa en els moments en què sabem que l'altre gos no acostuma a bordar. 4. Resposta al timbre de casa Quan sona el timbre de casa, el gos sempre borda. I és que el so del timbre sempre vol dir l'arribada d'una persona a casa. Solució Durant un temps, quan algun membre de la casa marxi a comprar, treballar, etc.. i un altre membre es quedi dins de la casa, el que marxi tocarà el timbre. El gos veurà que la resposta del membre que s'ha quedat no és d'anar a obrir, i sobretot, que no entra gent a dins. S'ha d'anar fent així, vàries vegades a la setmana. Hi haurà un moment, en què el gos no reaccionarà bordant quan soni el timbre, ja que no sap si realment entrarà algú a la casa. 5. Lladruc per un altre problema En aquest cas, el problema està originat per ansietat per separació. El gos es queda sol a casa, i els veïns s'han queixat que el teu gos ha estat bordant tot el dia. Solució La solució, en aquest cas, és solucionar l'ansietat per separació. No ens serveix de res tractar el lladruc en aquest cas, ja que sinó,fareml'afecte contrari del que volem aconseguir: posar el gos més nerviós i bordar més fort. Hem de solucionar el problema real, que en aquest cas és l'ansietat per separació.
Solució per tot els casos anteriors menys per l'ansietat per separació Encara que sembli impossible una de les millors maneres perquè un gos no bordi es ensenyar-li a bordar per ordre. Primer de tot, hem de trobar una manera de seduir el teu gos al lladruc (ex: ensenyant una joguina, menjar, etc) quan el teu gos bordi en veure el que hagis triat, dóna-li un premi i digues la paraula "parlar" o la que et vagi més bé a tu. Aquest exercici s'ha de realitzar sovint perquè el gos associï la paraula "parlar" amb l'acció de bordar, i aconseguir que bordi a l'ordre. Després, quan ja associï la paraula "parlar" amb l'ordre de bordar, haurem d'afegir la paraula "silenci". Quan el teu gos no bordi, l'hi hem de donar premis per aquesta conducta. També s'ha de realitzar aquest exercici sovint perquè el gos associï la paraula "silenci" amb l'ordre d'estar callat. La millor manera perquè un gos realitzi bé les ordres és elogiar el gos en el moment correcte del que volem, no després. En aquest cas, hem de recompensar el gos quan borda i quan no borda.
Normalment coneixement els gossos per la seva raça, però també podem classificar els gossos per la seva morfologia i estructura. El veterinari Pierre Megnin va classificar els gossos segons la seva grandària, l'any 1897: Formes del cap: 1. Lupoides La forma del cap d'aquests gossos és piràmide horitzontal, tenen les orelles alçades, el nas allargat i els llavis petits i apretats (sense que el llavi superior superi la base de les genives inferiors). La depressió nasofrontal (o també conegut amb el nom de stop) és el punt superior d'inserció del nas al crani i, en aquest cas, és poc marcat. Alguns gossos amb aquestes formes són: Pastor alemany, Border Collie, Malamut d'Alaska, etc.
2. Bracoides Cap en forma prismàtica, el nas quadrat, la depressió nasofrontal molt marcada, les orelles caigudes i els llavis llargs i penjants. Les races amb aquestes característiques són: Labrador Retriever, Dàlmata, Golden Retriever, entre altres.
3. Molosoides Cap voluminós i rodó o quadrat, orelles petites i caigudes, nas curt i llavis llargs i gruixuts. La depressió nasofrontal és bastant pronunciada. Normalment són gossos de gran estatura i cos massís, com els gossos: Rottweiller, San Bernard, Buldog, Gran Danès, etc.
4. Graioides
Cap amb forma de con allargat, crani reduït i d'orelles petites orientades cap enrere, nas llarg i prim i llavis curts i apretats. La depressió nasofrontal és poca. Les races amb aquestes característiques són: Galgo espanyol, podenc, llebre, etc.
El crani pot ser de tres tipus:
1. Dolicocèfal: llarg i ample i els ulls estan posats lateralment dificultant la visió. Els gossos amb aquest crani són com el podenc.
2. Braquicèfal: El crani és igual de llargada com d'amplada, o sigui, el cap és igual a un quadrat. Algunes races són el Buldog, pequinès, etc.
3. Mesocèfal: Les dimensions d'aquest crani és una mescla de les dues anteriors. No són completament quadrats ni allargats. Alguns exemples d'aquests gossos són Bòxer, Boston Terries, Pastor alemany.
Som dimarts i ja tenim un nou post en el bloc, tercera part i última sobre el període de desenvolupament del gos.
5. Període juvenil (12 setmanes fins la pubertat)
Canvien les dents.
Augmenta la conducta exploratòria sobretot per destrossar les coses.
Els cadells tenen un temperament molt excitat.
La seva capacitat de concentració és molt menor.
Moltes ganes de jugar.
És molt fàcil "desocialitzar" durant aquesta etapa.
Les races petites com (Yorkshire Terrier, Chihuahua), comencen a canviar d'etapes a una edat més avançada que les races grans com ( Akita, Golden Retriever).
6. Període pubertat (comença entre 6-9 mesos d'edat)
Apareix la primera ovulació a la femella.
El mascle per la seva part comença a produir espermatozoides i és capaç de realitzar una còpula.
Els cadells canvien i hem de tornar a ensenyar les coses un altre cop, com per exemple tornar a ensenyar a on han de fer les seves necessitats.
7. Període maduresa (2 o 3 anys de vida)
L'aparició d'aquest període en el gos dependrà molt de la raça. Comença als 2-3 anys de vida del gos.
El gos continua amb la seva capacitat d'aprenentatge.
Continuem parlant sobre el període de desenvolupament del gos que vam encetar la setmana passada.
3. Període de transició (12 - 21 dies d'edat)
Aquest nou període s'inicia amb l'obertura dels ulls.
Apareix el somni d'onda lenta. Per tant, ja tenen el somni REM i el somni d'onda lenta.
Els cadells ja no depenen de l'estímul tàctil proporcionat per la seva mare per fer l'orina i femta, però serà l'encarregada de la higiene menjant les deposicions dels cadells.
Durant aquesta etapa apareixen les primeres manifestacions d'exploració del seu entorn, conducta social i de joc.
Es finalitzarà amb l'aparició del "reflex d'alarma". En el moment d'introduir un soroll el cadell reacciona (reflex auditiu).
4. Període de socialització (21 dies- 12 setmanes)
El període de socialització és fonamentar el desenvolupament en el procés d'exposar al gos a diferents estímuls que veu i veurà en el seu entorn (persones, animals, objectes, sorolls) perquè es familiaritzi amb elles i que en un futur no els hi tingui por.
Període de socialització = Període sensible o crític
La socialització comença els 21 dies - 12 setmanes, però depèn molt de cada raça i també entre gossos de la mateixa raça. També del desenvolupament sensorial i motor del animal, és a dir, la socialització comença quan els òrgans dels sentits són funcionals (almenys parcialment) i la coordinació motora està suficientment desenvolupada com perquè l'animal pugui explorar el seu entorn i interactuar amb altres individus.
Quant el gos té entre 10 i 12 setmanes d'edat, la sensació de por és prou forta com per acabar el període de socialització. El responsable d'aquesta resposta no es coneix amb certesa, però en altres espècies treballades es suggereix que depèn de la maduració de l'estructura nerviosa que controla la sensació de la por a les noves situacions.
Altres autors diuen que el final d'aquest període seria el resultat d'un procés anomenat "exclusió competitiva". Segons aquesta hipòtesis, la conducta social depèn d'un sistema de reconeixement d'estímul que té una capacitat limitada d'emmagatzemar informació. És a dir, si el sistema de control únicament rep informació només de gossos, les persones queden excloses del sistema i la socialització dels gossos amb les persones, no es duu a terme. (font: llibre "etologia clínica veterinaria del perro y del gato" Xavier Manteca).
En aquesta etapa s'inicia el "destete" per part de la mare (rebuig).
Hi ha un augment molt marcat amb la conducta exploratòria i les interaccions socials amb altres cadells.
Els cadells comencen a aprendre a fer les seves deposicions en un lloc allunyat d'on mengen i dormen. Haurem d'aprofitar aquesta conducta per ensenyar on és el lloc correcte.
La conducta del joc augmenta i amb intensitat. Aquesta conducta és molt important perquè permet que el cadell aprengui a controlar l'intensitat de la mossegada quan jugui amb altres gossos o persones. Aquest fet explicaria perquè alguns gossos quan són adults i juguen mosseguen fort: perquè abans no havien après a moderar la intensitat de la mossegada.
Comença l'exploració oral, ho exploren tot amb la boca. Quan troben un objecte nou l'agafen amb la boca i comencen a mossegar. El fet d'aquesta conducta és descobrir què és aquesta substància, i si és comestible, o no. Després d'un bona estona mossegant, si l'objecte no és comestible ho escupen (normalment està fet trossos).
Aquesta conducta comença al voltant de les 4 setmanes i desapareix més o menys a finals dels 4 mesos. Si els cadells no disposen d'un entorn ric amb diferents estímuls que poden explorar oralment, o en què nosaltres els hi traiem l'objecte de la boca, correm el risc que el cadell no pugui superar aquesta etapa fonamental de la seva conducta. En aquest cas, i a la llarga, podríem tenir gossos que es mengen papers, pedres, mitjons, etc. (font: article "Cachoros: etapas de sensibilidad" de natural gos).
La llet de la mare és totalment insuficient pels cadells (recordeu que això passa en aquesta etapa de socialització!!). En aquest cas, introduirem aliments en forma de farinetes (papilla), cada cop més espeses.
Entre aquest i el proper post, ens centrarem en parlar dels períodes de desenvolupament del gos. En total hi ha set etapes, però avui només parlarem de les dues primeres.
Nota: El període de desenvolupament del gos varia molt en funció de la raça, el gènere, època del naixement,..
1. Període prenatal (concepció-part): El període o etapa prenatal correspon al temps que el gos està en l'úter de la mare fins el part.
Què haurem de fer si volem que la nostra gossa criï:
Primer de tot, hem de seleccionar els pares (sociables, sense fòbies, sense problemes de conducta,..). La genètica dels pares també compte molt en el desenvolupament dels cadells.
La futura mare haurà d'estar habituada al mascle i a la zona on es produirà la reproducció sexual i el lloc del part.
La vida de la mare haurà de ser l'adequada d'un animal de companyia (alimentació, exercici..).
Molt en compte amb l'estrés que pot patir la mare, podria afectar als cadells.
L'estrés social durant la gestació té efectes marcats i irreversibles: pot mantenir un comportament alt d'estrés durant tota la seva vida (aquest cas es veu més en els gossos que han nascut al carrer).
Els gossos que reben més carícies i estan més ben cuidats durant la gestació, tenen cadells més dòcils i amb un comportament més equilibrat.
El criador/a haurà d'estar tranquil/a i amb molta calma durant tot el procés.
Procés del part:
La mare haurà d'estar en una zona aïllada de moviments de persones i de gossos.
La mare i els cadells hauran d'estar il·luminats amb llum natural i amb una temperatura ambiental.
Haurem de supervisar el part sense intervenir, si és que la mare no ens necessita.
2. Període neonatal-destete (0-14 dies):
El Període neonatal comença en el naixement del cadell i fins el final de la segona setmana de vida.
Els cadells neixen amb els sentits de l'olfacte, el gust i el tacte (tenen la possibilitat de sentir el dolor "percepció tàctil").
No poden veure ni escoltar
Les principals activitats que realitzen els cadells són dormir i mamar.
La conducta de l'alimentació pot estar ocupada pels voltants del 30 % del seu temps.
En aquest període el somni del cadell és nomes REM (per més informació sobre què és el REM aquí).
Els cadells sempre estaran a prop de la mare o entre ells, perquè son capaços de buscar coses calentes (reflex de rooting).
La mare ha d'ajudar a través d'un estimul tàctil a la zona perinal per fer defecació i micció.
La mare està molt pendent dels cadells però mai vocalitzarà ja que encara els cadells no escolten.
En el transcurs dels seus primers dies la temperatura dels cadells és de 34'5ºC i fins a 36ºC.
La manipulació durant aquest període té efectes positius sobre el desenvolupament dels cadells. Els gossos que han estat manipulats mostren una maduració més ràpida en el sistema nerviós central, obren els ulls en una edat més avançada i creixen més ràpid. En arribar a l'edat adulta, el gos manipulat mostrarà una conducta exploratòria més intensa en un lloc desconegut.
Els cadells només avancen amb les potes davanteres, ja que el desenvolupament del SNC es realitza en sentit "crani - caudal", fent que les potes davanteres funcionin millor que les del darrera.
Què és el clicker?
El clicker és un entrenament amb reforç positiu.
Aquest mètode s'utilitza perquè l'animal pugui identificar ràpidament el comportament que es busca, o també, el comportament exacte d'interès. És a dir, per indicar el que estan fent bé els animals a través d'un click.
Amb aquesta tècnica (clicker) és molt important saber clicar l'instant precís per premiar la conducta desitjable.
Origen:
Es va començar a utilitzar als anys 70 a Estats Units aplicant-ho en els dofins a través d'un xiulet. Després, el professor Skinner el va posar en pràctica en els laboratoris. El professor Skinner va demostrar que podia modificar els comportaments de les rates, depenent si els donava menjar o descàrregues elèctriques al pressionar una palanca.
Els psicòleg Keller Brelang va començar a aplicar aquesta tècnica (Clicker) en el món dels animals. Després Bob Bailey i Marian Breland van continuar el treball de Brelang.
El clicker és un reforç condicionat secundari descrit per Skinner el 1951 en el treball anomenat "Com ensenyar als animals".
Després d'uns quants anys, aquesta tècnica va anar posant-se de moda. Sobretot, gràcies a la biòloga Karen Pryor; entrenadora de dofins amb el mètode del clicker. En els últims anys s'ha anat ampliant en tot tipus d'animals domèstics (gossos, cavall, gats, etc).
En la dècada dels 90 es va començar a posar de moda la pràctica del Freestyle que es centra en realitzar coreografies de ball conjuntament amb la mascota fent servir el clicker.
Atenció!: El clicker no és una eina perquè vingui o per cridar-li l'atenció.
Hi ha diferents tècniques de clicker:
Luring > tècnica de guiar a un gos per a realitzar una acció.
Target > El gos ha de tocar la mà de l'entrenador, tocar un objecte, etc.
Modelatge lliure (Free Shaping) > click sense dir res.
Clicker Target
Informació útil:
Quan fem click li hem de donar menjar fins que aprengui
Les seccions amb el clicker han de ser curtas d'uns 3 a 10 minuts (depèn també molt del gos)
Amb el clicker també poden patir estrès, per això s'han de fer seccions curtes i productives.
Després de comprar-lo, i quan et posis a llegir les instruccions, llegiràs: "Útil perquè vingui". És un gran error i una estratègia comercial.
Un consell: Abans d'utilitzar el clicker directament en el gos, fes el següent: quan miris les notícies per televisió, observa el reporter/a i cada cop que tanqui els ulls, clica la conducta. Així aniràs practicant per poder clicar millor el teu gos ;-)
Els gossos passen la gran part del dia dormint. I com a nosaltres, dormir és important per descansar.
Depenent de l'activitat física, el lloc per descansar i l'entorn, un gos pot dormir unes 13 hores repartides entre 8-9 hores nocturnes i la resta del dia amb petites migdiades.
Totes les races de gossos quan dormen mostren dos tipus de somnis:
1. Somni d'onda lenta: el gos estarà estirat, amb les cames doblegades, amb els ulls ben tancats i respirant regularment. No respondrà tant fàcilment al seu entorn.
2. Somni de moviments oculars ràpid (MOR) o més conegut el somni REM (rapid eye movement): Quan un gos mostra aquest tipus de somni semblarà que estigui despert (però amb una paràlisis dels musclos esquelètics) la seva respiració és irregular, poden moure les potes, els músculs facials, oculars, poden roncar (sobretot les races braquicèfals) i poden vocalitzar.
Atenció!: No hem de despertar mai bruscament al nostre gos, ja que pot reaccionar agressiu.
En cada etapa de creixement dels gossos, els hi canvia els cicle de somni.
En l'etapa Neonatal (cadell): passen un 90% del seu temps dormint. Però només presenten el somni REM.
Període de Transició (des de les 2 a les 4 setmanes): apareix el somni d'onda lenta.
En l'etapa geriàtric: quan pateixen el SDC poden mostrar alteracions del ritme en el somni.
"Un gos normal passa 44-48% del seu temps despert, un 19-21% en situació de somnolència, un 22-23% somni d'onda lenta i un 10-12 en la fase REM. És a dir 50% despert i 50% somni, sigui més o menys profund" (font: "El perro y el descanso")
L'etapa de dormir està destinada per descansar i el somni per processar tota l'informació adquirida durant el dia i guardar-la en la memòria. Per això és important no privar del somni, ja que pot causar estrès i malalties greus a l'animal.
Aquest divendres (26) i fins el diumenge (28), es realitza a Barcelona la "Animaladda". La Animaladda és una fira dedicada a lluitar contra l'abandonament animal i aquest any celebren la 8ª edició del saló. Iniciativa pionera a Europa que organitza l'Associació Defensa Drets Animals (Ong ADDA), fundada l'any 1976, i la primera ONG espanyola dedicada per la defensa i el benestar dels animals. L'objectiu d'aquest salo és trobar una llar als animals abandonats que estan en diferents centres o protectores privades o municipals. Una de les activitats organitzades, i que ajuda a cridar l'atenció dels visitants, és que els gossos desfilin per una passarel·la.
El saló ofereix una gran varietat d'activitats en què hi poden participar tant els nens com els adults:
Passarel·la de gossos en adopció
Demostració d'Agility
Demostració de gossos d'assistència/ demostració gossos senyal (gossos que avisen a persones sordes).
Tallers interactius.
Xerrades.
Demostració de gossos del servei Cinològic de la Guardia civil/ Unidad canina de la policia de Sabadell.
Demostració de teràpies alternatives.
També es poden portar les vostres mascotes, però s'aconsella no portar-los perquè els estands de les diferents entitats ja porten els seus animals i es poden produir situacions d'estrés.
Si teniu pensat tenir un gos o un gat a la vostra llar, o simplement voleu passar una bona estona aquest cap de setmana, us recomano que aneu a visitar el saló "Animaladda". Segur que us ho passareu molt bé ^^ Pagina web del salo "animaladda" aquí
Les flors de Bach van ser descobertes pel metge Edward Bach entre els anys 1026 i 1934.
Les flors de Bach són diferents essències naturals que són utilitzades per tractar diverses emocions: por, impaciència, angoixa, incertesa, ira, confusió, intolerància, timidesa, entre altres. Es basa en solucionar el problema emocional per resoldre la malaltia física. Aquesta teràpia s'aplica fa més de 70 anys.
Hi han 38 essències florals elaborades entre arbres, arbustos, plantes i plantes silvestres, que estan classificades en 7 grups reunides entre els diferents estats emocionals.
L'aplicació d'aquesta teràpia en persones està molt desenvolupada. Però en els animals és una teràpia molt nova.
Aquestes flors es poden administrar a gossos amb problemes agressius, ansietat per separació, fòbia, por...
També serveix per prevenir diferents situacions que li poden causar por, adaptació.. Algunes situacions podrien ser les següents: festes amb focs artificials, quan s'ha d'anar al veterinari, viure en una nova casa, l'arribada d'un nen a la casa, etc.
Per exemple, quan hi ha una festa amb focs artificials, la teràpia es comença a aplicar-se una setmana abans, amb unes determinades gotes al dia segons el que ens hagi dit el terapeuta. Després, el dia abans i el mateix dia dels focs s'administra el preparat cada cinc minuts si la disponibilitat horària ens ho permet, i finalment, es manté el tractament durant uns 2-3 dies més després de finalitzar la situació que ha estressat a l'animal.
Els efectes d'aquesta teràpia depenen de l'estat de l'animal. Hi ha animals que durant el primer dia que el prenen ja noten els efectes. D'altres han d'estar setmanes prenent les flors.
Cal diluir les flors per treure el contingut d'alcohol, especialment quan es donen a les aus o a altres animals petits. Si es dilueix, pràcticament no quedarà rastre de l'alcohol i no causarà cap problema. Per administrar les gotes de les essències adequades es recomana fer servir una "pipeta pasteur" (contagotes) amb una capacitat de 25-30 ml.
Aquesta teràpia floral no substitueix els profesionals: veterinaris, etòlegs i/o educadors canins. És a dir, és necessari seguir les pautes que un educador caní o un etòleg et vagi diguen en un gos amb problemes de conducta o un altre problema.
"Vull fer-ho tan senzill com això: si tinc gana vaig a l'hort i agafo un enciam per al tè; si estic espantat i malalt, vaig i prenc una dosi de Mimulus." Va dir Bach
Vosaltres que creieu d'aquesta teràpia? Jo crec que fins que no ho provi no podré opinar sobre si aquesta teràpia és bona o no.
I recordeu (important!!): Heu de seguir les pautes i recomanacions que us hagi indicat el terapeuta, ja que la teràpia pot variar segons cada cas.
Referencies:
Xarrada "Flors de Bach aplicades als animals" ponent "Enric Homedes" relitzat el 15 de gener 2012.
Avui parlarem tal i com diu el títol del post "per què ens llepen?".
Quan ens aixequem al matí ens vénen a dir bon dia i ens llepen, quan arribem a casa després de treballar ens donen la benvinguda amb algunes llepades, entre altres situacions quotidianes.
Per què ens llepen? Una gran pregunta que encara no sap el perquè d'aquesta conducta. No està clar quin és el motiu real per aquesta conducta, però hi ha moltes teories. Fa temps vaig llegir en un llibre una d'aquestes teories. I potser, és la més encertada. Aquesta teoria recordo que deia el següent:
Quan llepen a prop de la boca poden saber el que acabem de menjar.
De vegades fem servir crema per hidratar-nos la cara o el cos. I els gossos potser ens llepen la cara o els braços potser perquè els hi agrada el seu sabor.
Normalment a l'estiu tenim els peus al descobert i suem més en aquesta època de l'any. La suor de la nostra pell té un component químic anomenat àcid butíric aquest component químic té un sabor que els hi agrada i per això ens llepen els peus, la mà, etc.
A vosaltres us agrada que us llepin els gossos? A mi no m'importa que em llepin, em fa gracia, sobretot els que llepen a les orelles :-)
El divendres passat vaig assistir a la xerrada "El perro de búsqueda, un héroe canino.. ¿mito o realidad?" organitzat per "UDOLS".
Aquesta xerrada es va centrar en explicar com preparen i treballen amb gossos de cerca,l'unitat canina de bombers de Mallorca.
En aquest post us faré un resum de les idees que m'han semblat més interessants per compartir-vos amb vosaltres.
1. Selecció de cadells
Per genètica: Potser els seus pares són molt bons en l'olfacte però poden tenir malt comportament, i aquests no es seleccionen. "El component genètic és el caràcter futur d'un gos adult" tal i com va dir Guillem Mas Ferrari com a ponent, a la xerrada.
Que siguin lliures de displàsia
Escollir el gos que es mostra més confiat amb els humans
Es busquen actituds i no belleses
Es visita vàries vegades als cadells: de vegades un cadell es comporta d'una forma determinada un dia, i d'una altre manera, un altre dia. Guillem Mas Ferrari va comentar que ell acostuma a visitar els cadells als tres mesos, quinze dies després i al cap d'una setmana.
Desconfiar del criadors dels cadells que no deixen veure els pares
Sabies que...?Qualsevol raça pot realitzar aquesta feina.
2. Com s'ensenya? Senyal de sortida / cerca / localitzar l'olor. Marcatge de la víctima -Actiu: bordar o REFIND (anar cap al guia i tornar cap a la víctima) -Passiu: assegut o tombat
Com es localitza el gos en aquests casos? Per GPS o per un collar UPER (s'activa quan el gos es queda quiet uns quants minuts i seguidament s'emeten com uns petits xiulets).
Per ensenyar a buscar persones, fan servir potets on a dins i posen trossos de porc, cabells de diferents persones i roba.
Per buscar persones, droga o qualsevol altre cosa entre les ruïnes, els ensenyen des de petits a passar per sobre d'escombraries (palets, reixes, troncs...) i posant pel damunt salsitxes de frankfurt perquè sigui el gos qui entri sol, sense obligar-l'ho. Així en el futur, no tindran por de passar per sobre de les ruïnes, pedres de la muntanya, etc. També posen diferents sorolls com màquines o llibres de nens petits que tenen diferents sorolls d'animals.
Nota!: hi ha moltes formes d'entrenar els gossos de cerca.
Referència:
xerrada "El perro de búsqueda, un héroe canino.. ¿mito o realidad?" organitzat per "UDOLS". Ponent Guillem Mas Ferrari el dia 28 de setembre a Barcelona.
Fa unes setmanes vam parlar sobre què s'ha de fer quan un gos salta a sobre la gent, quan aquests entren en una casa.
Avui parlarem i donarem algunes indicacions sobre com entrar a la casa d'un conegut o desconegut on també hi un gos.
Potser pel tipus de feina que teniu, heu d'entrar a moltes cases de coneguts o desconeguts, i algunes d'aquestes cases tenen un gos. O bé, quan entreu a casa d'un conegut ens borda el seu gos.
A continuació, explicarem què s'ha de fer en aquests casos:
1) Hem d'entrar a la casa, jardí, etc. SENSE MIRAR el gos. Sobretot: NO MIRAR ALS ULLS. Fer com si no hi fos.
2) Entrar SENSE CRIDAR NI SALTAR. Entrar amb naturalitat.
3) Esperar que sigui ELL EL QUE S'APROPI a nosaltres, i NO NOSALTRES els que ens apropem a ell. Esperar que ell s'apropi per olorar-nos i per mirar quines intencions tenim amb ell i amb el seu company humà (propietari) que haurà d'actuar amb naturalitat.
Si el gos borda a la visita, el company humà NO ha de prestar ATENCIÓ al gos.
Si borda a les visites, començar amb la presència d'una sola persona. A mesura que el gos s'hi vagi acostumant, anar augmentant el nombre de persones. Després dos, tres, quatre... i així progressivament.
També és important que si el gos no vol mantenir cap contacte amb la visita (no el vol saludar, ni que li faci cap carícia) el company humà NO L'HA D'OBLIGAR en cap circumstància. Això podria provocar una mala experiència amb futures visites.
4) El primer moment que el veiem (encara que ja l'hàgim vist algun cop però no molt sovint) MAI hem de POSAR LA MÀ SOBRE EL CAP del gos.
5) Ens AJUPIM per estar a la mateixa alçada que el gos i l'hi comencem a fer carícies.
El nostre gos a través de la seva cua, ens parla i reflexa les seves emocions.
Per netejar bé el pipi del gos dins de casa, i perquè no ho tornin a fer, és millor utilitzar productes enzimàtics com per exemple el "Kalia Vanish Oxi Action (producte rosa)". L'olor del lleixiu i de l'amoníac els atrau, i tornen a orinar al mateix lloc.
Al igual que a nosaltres, el tabac, també es perjudicial per ells. Segons l'article "El cigarrillo afecta a los animales de compañia" de "animanaturalis", "la exposición pasiva al humo del tabaco ha sido asociada con cánceres linfático, nasal, y de pulmón, alergias, enfermedades del ojo y la piel así como problemas respiratorios en gatos y perros".
Els dolços com la xocolata és tòxic per els gossos.
Com beuen els gossos l'aigua? En aquest vídeo, expliquen com fan servir la seva llengua per beure l'aigua.
Per què aixequen la cama per fer pipi? L'orina els serveix per comunicar-se entre ells. El gos, a través de la olor del pipi d'un altre gos, pot rebre molta informació sobre qui és, com viu, entre altres coses. Depenent de l'altura de la marca del pipi, els gossos poden saber la grandària de l'individu. Per això els gossos de mida petita s'esforcen tant per orinar.
Moltes vegades hem sentit la llegenda urbana en què es diu que els gossos veuen amb blanc i negre. Doncs no és cert.
Els gossos no veuen en blanc i negre, hi veuen amb color. S'ha de dir, però, que el color que veuen no és el mateix que nosaltres. És a dir, en el món dels gossos, ells no tenen tants colors com nosaltres.
Els nostres gossos no diferencien entre els colors verds, vermells i taronges. Aquests colors els veuen semblants a un color groguenc. Els gats, però, diferencien tots els colors igual que nosaltres i a la nit tenen una millor capacitat de visió nocturna que no pas els gossos.
Diferenciar els colors depèn dels números i els tipus de cons (son fotoreceptors sensibles al color) presents en la retina. La capacitat d'aquest cons entre els gossos i els humans és molt gran amb diferència.
Els gossos comencen a veure entre els 12-21 primers dies de vida (període de transició) però als tres mesos (període de socialització) és quan comencen a veure més clarament.
La seva capacitat de visió té una àrea binocular de 60-80º, una gran diferència comparant-la amb la d'un gat o la nostra que és de 90-105º i 105-130º.
També hem de dir que els gossos no diferencien tant clarament els objectes, amb els seus detalls, com ho fem nosaltres o els gats. Els gossos tampoc poden enfocar molt bé un objecte si estan molt aprop d'ells. Per solucionar-ho, el que fan és olorar-ho o tocar-ho amb el morro.
Continuem amb el mateix tema que portem parlant aquestes dues setmanes enrere, els gossos geriàtrics i els canvis de conducta que pateixen quan ja són vellets. Ansietat per separació: Aquest problema pot començar a expressar-los els gossos geriàtrics, o tornar a expressar, probablement a causa de la pèrdua neuronal derivat amb l'edat. És a dir, les funcions cognitives poden estar afectades com: la memòria, l'orientació, la comunicació, etc. Solucions: Haurem de fer un seguit de passos per anar acostumant-lo un altre cop de la nostre absència, com per exemple:
1. Canviar la rutina que tenim a l'hora de marxar a treballar o anar a comprar.
2. No prestar atenció quan ens la demana. Hi ha medicaments que poden millorar l'ansietat que pateix l'animal.
Hem de tenir sempre present que aquest tipus de comportament no és un venjança del gos per deixar-l'ho sol, sinó que és provocada per l'absència del seu propietari. Agressió cap a les persones o animals: Si no ha mostrat mai abans una conducta agressiva, i ara la mostra quan és un gos vell pot ser:
Pèrdua auditiva o òptica. Al no poder veure o escoltar bé, s'espantarà amb més facilitat i pot ser que mostri aquesta conducta.
Problemes amb altres gossos. Quan es tenen dos gossos, i un d'ells és més extravertit i l'altre és geriàtric, els propietaris sempre intentaran tenir més preferència pel gos geriàtric. Per exemple, potser quan entren entrant a casa, primer ho fa el gos extravertit i nosaltres intentarem que primer entri el gos geriàtric. Fent comportaments similars, el que provoquem és que hi hagi problemes entre ells, i és que no fa falta fer res ja que ja s'entenen entre ells.
Problemes en el cicle somni-vigilant
Pot indicar que té dolor o malestar físic i pot ser per l'artritis o per un altre problema com el respiratori
La demència senil considerada com la de les persones, pot ser un altre problema del somni.
Solució:
És necessari fer un examen físic complert per descobrir les causes.
Un altre solució és que si aquesta conducta treu el son al seu propietari o a varis, li podem donar una habitació per ell sol.
Afectes de la castració Un estudi amb gossos geriàtrics que ja mostraven signes lleus de deterioració cognitiva, deia que els mascles no castrats tenen menys efectes que els mascles castrats. La conclusió més lògica diu que la presència de testosterona en el cos d'un gos alenteix el procés de disfunció cognitiva en els gossos que ja hagin mostrat alguns signes de deterioració.
La setmana passada vaig parlar del Síndrome de Disfunció Cognitiva (SDC) en el gossos geriàtrics. Continuem amb el mateix tema però ara parlant com els afecta el SDC en el seu comportament i les solucions per facilitar la vida del nostre company pelut. Problemes d'incontinència orinària o fecal Aquest problema normalment el relacionen amb l'edat, però haurem de fer unes proves mediques per comprovar que no sigui un problema patològic. Els medicaments poden ajudar, però és aconsellable introduir alguns canvis en la vida del gos. Podem fer servir llençols o una catifa en els llocs on més orina o fa excrements. Hem de netejar l'orina amb productes enzimàtics (el lleixiu té uns components que el que fan és que torni a orinar al mateix lloc). És molt important estar alerta a les peticions quan demanin per anar a fora a fer les seves necessitats. Pot ser de gran ajuda instal·lar portes per gossos, sobretot en aquells que necessiten sortir més que quan eren joves. També és possible que hàgim de posar una rampa per facilitar l'entrada a casa. Empitjorament de l'audició i la visió Normalment el gos que perd la seva capacitat per escoltar o per veure, pot mostrar una reacció agressiva defensiva o de por, quan algú s'apropa a ell. Un estudi deia que al voltant del 40% dels propietaris de gossos entre 11-12 anys van informar empitjorament en la visió, i que aquest valor augmenta fins el 70% dels propietaris en gossos de 15-16 anys. Solucions:
Com que els gossos sords no poden escoltar les ordres verbals haurem de fer servir ordres amb el llenguatge de signes.
En el cas de gossos cecs haurem de disposar de més ordres verbals. També haurem d'establir que entre el lloc de descans, i fins allà on tingui els recipients del menjar i l'aigua, ha d'estar lliure d'objectes perquè no puguin entropessar-se. També podem facilitar els llocs que normalment més visita. Per exemple, allà on ara té el menjar i el beure, hi podem col·locar un rellotge penjat a la paret. D'aquesta manera, ell es guia pel soroll que faci aquell rellotge i pot trobar el menjar fàcilment.
Aquells que tenen els dos sentits afectats (cec i sord) haurem de comunicar-nos amb ells a través del contacte tàctil, com per exemple: ensenyar al gos que quan el toquem al cap significa que ha de venir (però sempre haurem d'anar amb precaució quan el toquem per no espantar-l'ho).
Sempre hem d'aconsellar a les visites que s'han d'apropar al animal amb molta precaució. En alguns casos és millor tancar el gos en un lloc segur i tranquil quan tenim visites a casa. Problemes dentals Hem d'anar molt en compte amb el menjar que li donem. És millor donar-li menjar que siguin tou o que estigui aixafat Artritis L'elevació dels recipients del menjar i de l'aigua o la col·locació d'una rampa per pujar escales o pujar el cotxe, seran algunes maneres per facilitar la vida del nostre company pelut. Un llit còmode sembla ser molt important i amb freqüència s'utilitzen matalassos de goma espuma i mantes tèrmiques (també a l'estiu). També és important que en les cases on el terra és de fusta o les rajoles siguin relliscoses, haguem de cobrir el terra amb mantes o catifes (sobretot en els gossos que han perdut tot el control de les potes). Molts propietaris troben molt adequat posar herba artificial en el pati, sobretot si el terra és de fang. I en especial, en els gossos que passen molt de temps estirats al terra. És molt important mantenir el mateix pes quan es van fent grans perquè això beneficia les seves articulacions. I és que la dieta és més important quan són grans que quan són gossos joves.
Haig de dir que jo tinc un gos geriàtric (de 13 anys), pateix de ceguera (al ull esquerra total, al dret parcialment), i molt poca sordera. Fer aquesta entrada i informar-me d'aquest casos, m'ha fet molta pena per la part que em toca com a propietària d'un gos geriàtric.
El meu gos
Gossos geriàtrics Els gossos quan comencen a tenir una certa edat avançada comencen a mostrar varis canvis de conducta com: desorientació, falta de reconeixement dels membres de la família, mostra de reaccions de por, entre d'altres. És estrany que els gossos geriàtrics només pateixin una malaltia o una alteració que afecti a un sol sistema orgànic. És important comprendre les bases biològiques de molts canvis de conducta que podrem observar en un gos geriàtric. Síndrome de Disfunció Cognitiva (SDC) Generalment es creu, tal i com ens passa a les persones, que la capacitat de conèixer o comprendre també es redueix en els gossos. El Síndrome de Disfunció Cognitiva (SDC) són alteracions de la conducta i del comportament caní, associats a la pèrdua neuronal derivat amb l'edat.És molt difícil determinar a quina edat es comença a manifestar el síndrome de disfunció cognitiva. Però no hi ha dubte que es tracta d'una malaltia crònica i progressiva en els gossos. Un estudi va mostrar que els gossos de mida gran moren abans que un gos petit amb la mateixa edat. Probablement, això és a causa d'un envelliment més ràpid dels sistemes cardiovascular, musculoesquelètic o endocrí, tot i que no sembla que el cervell envelleixi igual de ràpid. És a dir, els gossos de mida petita tenen la mateixa probabilitat de tenir un greu empitjorament en la capacitat de conèixer o comprendre a qualsevol edat, que amb els de mida gran. Els canvis que tenen lloc al sistema nerviós central com conseqüència de l'envelliment i que són els responsables del SDC son els següents:
Acumulació de plaques de proteïnes beta-amiloide al cervell, especialment al hipocamp (forma part del sistema límbic i té un rol important en la consolidació de la memòria a curt termini a memòria a llarg termini, així com participar de l'orientació espacial) i la cortesa cerebral. Aquesta proteïna és semblant però no idèntica a la que es troba en els pacients amb la malaltia de l'Alzheimer. A més, existeix una relació positiva entre l'intensitat dels sistemes del SDC i l'acumulació d'aquesta proteïna.
Disminució de l''activitat de varis neurotransmissors, inclosa l'acetilcolina, la noradrenalina, la dopamina i la serotonina.
Pèrdua important de neurones, especialment a l'hipocamp i a la cortesa cerebral.
Tractament pel Síndrome de disfunció cognitiva EL SDC no es pot curar. No obstant, existeixen varis medicaments que poden disminuir els efectes. La pròxima setmana (dimarts) la segona part: com els afecta el SDC en el seu comportament.
Aquest conducta d'alimentació és la més freqüent en veure-la i la que més consultes es reben, i està relacionat amb "problemes relacionats amb la conducta d'alimentació". A aquesta conducta se li diu "Pica" que es defineix com ingerir materials que no formen part de la dieta normal del gos. Inclou comportaments tan diversos com la ingesta de pedres o la coprofagia. La coprofagia és una conducta d'ingesta de menjar femtes. És més normal veure aquesta conducta en els gossos que en els gats. Els gossos poden menjar, tant la seva femta com la d'un altre gos, d'un gat, d'una altre espècie o fins i tot, la dels éssers humans. La coprofagia és molt normal veure-la amb las gosses mares que ingereixen els excrements dels seus cadells en la fase neonatal (la acció de defecació i micció dels cadells, la realitzara la mare, que consumirà els excrements immediatament), però això és una conducta molt normal. Alguns cadells mengen alguna femta però d'una forma juganera inofensiva, i finalment ho superen amb l'edat. La causa de la coprofagia és molt difícil de determinar i per què es realitza aquesta conducta? Alguns experts opinen que el problema és ocasionat per conducta de comportament, mentre d'altres estan convençuts que existeix per causa orgànica.
De vegades la Coprofagia es produeix per una malaltia. Moltes vegades es diu que el paràsit intestinal pot causar coprofagia, però l'evidència experimental sobre aquest tema és molt escassa. Aquells que pateixen malalties gastrointestinals com mala absorció o escassetat de tripsina, poden tenir més quantitat d'ingredients no digerits que partanyen a les femtes. En aquest cas, les femtes poden ser molt apetitoses per atraure als gossos (també les femtes dels cavalls o de gats poden ser especialment atractives per alguns gossos). La caprofagia, o la conducta que es coneix com a "Pica", pot ser el resultat d'un procés patològic que afecta a la amígdala, que és la part del sistema nerviós central que directament implica la selecció del menjar.
Per l'alimentació. Els animals de companyia que estan sotmesos a una dieta restringida, poden tenir molta gana i pot incloure la coprofagia. També, els gossos sobrealimentats o aquells que pateixen d'una falta nutricional.
La coprofagia apareix com una resposta d'estrés, especialment si té poc lloc de moviment o de falta d'influència social. És a dir, si la situació de la llar ha canviat (d'un lloc amb llibertat de moviment a un lloc totalment oposat o que té poca influència humana).
Una conducta reforçada involuntàriament per part del propietari. Pot ser una senyal de buscar atenció (exemples: el propietari pot reaccionar en veure el seu gos menjant excrements i pot reforçar la conducta, el gos ha rebut l'atenció que buscava. També ha après consumir per evitar el càstig del propietari en cas d'una conducta d'eliminació inadequada).
L'ambient. Pot ser que el gos es vegi obligat a menjar o viure prop del seu propi excrement, i que per tant, pot associar com a menjar.
Per últim, alguns autors han suggerit que la coprofagia és un mecanisme que permet al gos reutilitzar el seu propi enzim digestiu. Tot hi ser molt interessant aquesta hipòtesis, no està demostrat i no explica per quina raó no apareix en tots els gossos i que només es manifesti en casos fluixos d'insuficiència pancreàtica exocrina.
El tractament que es realitzarà després de descartar la possibilitat d'una causa orgànica no és gens fàcil, especialment perquè es tracta d'una conducta molt resistent al procés de condicionament operant.
Modificar l'ambient. Consisteix en impedir que tinguin accés als excrements. Hem de netejar el lloc on passa més temps o a on realitzi la defecació.
Molt sovint es recomana utilitzar pebre o propietats que s'afegeixen als medicaments per produir el vòmit i aplicar-lo sobre la femta. Així associarà el consum d'aquestes femtes a un estímul desagradable.
Si la conducta es realitza al carrer, començarem a realitzar un exercici (un ordre) i amb l'ajuda de la corretja, aconseguir que no mengi les femtes que es trobi al carrer. I així, fins que es solucioni el problema
Si es sospita que la coprofagia és una conducta reforçada pel propietari, haurem de fer que el gos només rebi atenció quan no mostri la conducta.
Si es creu que és conseqüència d'un problema d'eliminació inadequada, haurem de resoldre primer de tot el problema d'eliminació inadequada.
L'agressivitat per causa orgànica és deguda per dolor en algunes ocasions o per conseqüència d'un problema orgànic com per exemple l'hipotiroïdisme o hidrocefàlia. En aquest cas, aquesta agressivitat per causa orgànica té un percentatge del 15 i el 20 % de casos diagnosticats. Aquesta conducta d'agressivitat pot apareix quan una persona intenta tocar la zona afectada, apropar-se o intenta desplaçar-ho. Hem de tenir present que hi ha alguns gossos que es mostren suficientment forts, amb la presència dels seus propietaris, com per suprimir l'agressivitat, però que mostraran agressió si una persona de fora intenta tocar la zona afectada. Haurem de sospitar si un gos pot tenir aquesta agressivitat, en especialment a gossos que no hagin tingut mai una conducta agressiva, quan comenci a mostrar aquesta agressivitat en el moment que algú intenti tocar alguna zona en concret. El veterinari serà l'encarregat de diagnosticar si el gos té agressivitat per causa orgànica que és la conseqüència d'aquest problema. Si amb l'existència de un cos estrany traumatitzant o una inflamació no es veu, serà necessari fer un parell d'exploracions al animal com un examen neurològic, una analítica sanguina..
Encara que la zona afectada ja estigui del tot curada, el gos pot continuar de manera agressiva quan el toquem o el manipulem, degut que ha après que amb el grapeig ha aconseguit que no el toquem en aquella part. En aquests casos es pot veure com una resposta condicionada. El tractament que haurem de processar serà desensibilització. La desensibilització en aquest cas, consisteix en presentar aquella cosa que ens fa por, per gradualment anar-nos acostumant. Haurem de començar amb unes sessions breus, amb afecte i premis (aliments) utilitzant una distància prou llunyana de la zona sensible. Primer de tot, l'hem de tocar en una de les zones que no hagi estat afectada i començar a donar premis en el moment que estem tocant al gos. Ens hem d'anar apropant a la zona afectada repetint el procediment 5 vegades al dia i en llocs diferents del cos, fins que el final podem tocar la zona lesionada sense agressió per part del gos. El temps total de desensibiltzació pot arribar a 2 setmanes, si es realitza a diari. Per exemple: Si la zona afectada és a la pota dreta del darrera, començarem per la primera pota de la dreta amb una carícia suau i premis. Començarem amb una sessió de 5 vegades acariciant suau i donant premis a la primera pota de la dreta. El dia següent una sessió de 5 vegades entre la pota i la panxa, i així successivament fins arribar a la zona sensible, on també haurem de fer aquest procediment. El medicament és una solució, com per exemple l'artrosi és pot alleujar utilitzant antiinflamatoris no esteroïdals ((AINE) Són un grup variat i químicament heterogeni de fàrmacs que per la seva acció antiinflamatòria, analgèsica, i antipirètica redueixen els símptomes de la inflamació i el dolor respectivament) com el "carprofeno" que causa menys afectes indesitjables al ser administrades de forma crònica. Alguns estudis demostren que la seva administració prolongada només té conseqüències indesitjables en menys del 1'5% dels animals. Un cas semblant succeeix amb el "meloxicam". Referències:
Manual de problemas de conducta del perro y gato, de "Gary M. Landsberg, Wayne Hunthausen, Lowell Ackerman.
Tratamiento de la conducta canina y felina, de "Benjamin L. Hart, Lynette A. Hart Melissa J.Bain" (segunda edició)
Etologia veterinària del perro y el gato, de "Xavier Manteca" (tercera edición)
Seminari: "veterinària per ensinistradors" ponent "Mariona Monrós (Natural Gos)" realitzat els dies 14 i 15 d'abril 2012.
El període o etapa prenatal correspon al temps que el gos està en l'úter de la mare fins el part.
Els efectes d'aquesta teràpia depenen de l'estat de l'animal. Hi ha animals que durant el primer dia que el prenen ja noten els efectes. D'altres han d'estar setmanes prenent les flors.
La setmana passada vaig parlar del Síndrome de Disfunció Cognitiva (SDC) en el gossos geriàtrics. Continuem amb el mateix tema però ara parlant com els afecta el SDC en el seu comportament i les solucions per facilitar la vida del nostre company pelut.
L'elevació dels recipients del menjar i de l'aigua o la col·locació d'una rampa per pujar escales o pujar el cotxe, seran algunes maneres per facilitar la vida del nostre company pelut. Un llit còmode sembla ser molt important i amb freqüència s'utilitzen matalassos de goma espuma i mantes tèrmiques (també a l'estiu). També és important que en les cases on el terra és de fusta o les rajoles siguin relliscoses, haguem de cobrir el terra amb mantes o catifes (sobretot en els gossos que han perdut tot el control de les potes). 
L'agressivitat per causa orgànica és deguda per dolor en algunes ocasions o per conseqüència d'un problema orgànic com per exemple l'hipotiroïdisme o hidrocefàlia.
