Gossos potencialment perillosos (GPP o PPP)

Divendres passat vaig assistir a la xerrada que va organitzar UDOLS, amb el títol "Gossos potencialment... Què?". 

De la mateixa manera que vaig fer amb la xerrada gossos de recerca, avui també us faré un resum del que es va parlar durant la xerrada dels gossos potencialment perillosos (GPP).  

Miquel Montanera (president de l'associació per protecció dels GPP) i Fidel Luiña (membre de l'associació anomenada anteriorment), van ser els encarregats de realitzar aquesta xerrada. 

"NO HI HA GOSSOS PERILLOSOS, HI HA HUMANS IRRESPONSABLES." 

Per desgràcia, molta gent pensa que els gossos com per exemple el Rotweiler, neixen i moren sent assassins. No per néixer Rotweiler, aquest gos és un assassí. 

Un caniche, Jack Russell Terrier també pot mossegar. L'única diferencia que hi ha en un caniche (o Jack Russell Terrier) a un Rotweiler (per seguir amb l'exemple) és que la mossegada del caniche serà molt més petita i menys dolorosa que la del Rotweiler. 

"No hi ha gossos perillosos, hi ha humans irresponsables". Aquesta frase ja diu molt: per exemple, molts humans utilitzen els gossos per espectacles de baralles, humans que pensen que el gos és un bon cangur pels nens...
               
Després de la llei 50 de l'any 1999 de l'estat espanyol, se suma que cada comunitat espanyola té les seves pròpies lleis sobre els GPP. Amb això, podem arribar a comprovar que l'America Staffordshire Terrier és considerada perillosa en una comunitat (com per exemple) Catalunya. I que a les Illes Balears, no el considerin com a raça perillosa.

                             En els anys 70 culpaven els Doberman 
                     En les anys 80 culpaven els Pastors alemanys
                     En els anys 90 culpaven els Rotweilers
                     Ara culpen els Pitbulls

Com podeu veure, a cada dècada hi ha una raça diferent on els culpaven o culpen de ser els primers en la llista de GPP. Això és per la moda de la raça. És a dir, durant els anys 90 hi havia la moda en què tothom havia de tenir un Rotweiler com a mascota caní. Per tant, com que hi havien més gossos d'aquesta raça a les llars, també hi havia més denuncies d'agressivitat per aquesta raça. 

Gossos que són considerats com perillosos: 

- America Staffordshire Terrier      - America Staffordshire Bull Terrier

- Akita Inu                                    - Bullmastiff

- Bull Terrier                                - Ca de Bou o Presa Mallorquí

- Dòberman                                  - Dog Argentí

- Dog de Burdeus                          - Fila brasiler

- Mastí Napolità                            - Mastí tibetà o dog del Tibet

- Presa canari                               - Pit bull Terrier

- Rotweiler                                  - Tossa Inu

- Encreuaments de les races anomenades anteriorment 

Taula on podem veure races considerades perilloses, en relació a les comunitats autònomes espanyoles: 

A Catalunya, si tenim un gos Bull terrier, aquest no està considerat com un GPP. Però si nosaltres, com a catalans, anem de vacances a València (on si que està considerat com un GPP) no et pot passar res perquè vivim a Catalunya. Per tant, es manté la regulació d'allà on vius, i no d'allà on vas. En canvi, si anem a França si que et poden multar, ja que no es manté la regulació d'allà on vius. En aquest cas, seria Catalunya. 

Quines característiques s'ha de tenir perquè el gos sigui considerats com a potencialment perillós:

• Forta musculatura, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència.

• Pèl curt.

• Perímetre toràcic comprès entre 60 i 80 cm, alçària a la creu entre 50 i 70 cm i pes superior a 20 kg.

• Cap voluminós, cuboide, robust, amb crani ample i grans galtes musculoses i bombades. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.

• Coll ample, musculós i curt.

• Pit massís, ample, gran, profund, costelles arquejades i llom musculat i curt.

• Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculoses amb potes relativament llargues formant un angle moderat.

• Gos que ha agredit a una persona o vàries o a altres gossos.

• Gos que ha estat ensinistrat per a l'atac i la defensa.

El veterinari serà qui determini si un gos entra en la llista d'un GPP o no. 

Per tenir un GPP s'ha d'obtenir una llicència que pots adquirir a l'ajuntament del teu municipi, i per tant, on viu el gos.

Requisits per a l'obtenció de la llicència de gossos potencialment perillosos:

1. Ser major d'edat 

2. Número del xip del gos 

3. Fotocòpia del DNI o CIF

4. Fotocòpia de la cartilla sanitària de l'animal (on s'ha de veure la raça i les característiques del gos).

5. Còpia pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil amb el rebut del banc.

6. Certificat de capacitat física i aptitud psicològica.

7. Certificat d'antecedents penals (sol·licitat per l'ajuntament).

Quan tens un gos considerat potencialment perillós i ja tens la llicència, què has de tenir en compte:

• Només la persona que té la llicència, pot passejar un GPP.
• Si tens dos gossos considerats potencialment perillosos, només pots passejar un gos cada vegada. No els pots passejar junts. Ha de ser: una persona/un gos.
• Tenir-l'ho lligat amb una corretja curta i amb morrió en zones públiques. 
• Tenir el certificat de llicència GPP sempre a l'abast. 

A Holanda, Itàlia, Bermudes, Anglaterra, Nova Zelanda, entre altres països, també van escriure una llei pels gossos GPP. Però a Holanda, Itàlia i Bermudes, més tard és van adonar que era inútil aquesta llei. Ara, a Anglaterra (pionera en aquesta llei) i a Nova Zelanda estan pensant en eliminar aquesta llei. Espanya quan s'adonarà que aquesta llei és inútil i vergonyosa? 

           "POTENCIALMENT PERILLÓS" NO VOL DIR "AGRESSIU" 

Durant la xerrada, van anomenar la pàgina web iadcro (Associació internacional de defensa canina i dels seus propietaris responsables) i el llibre de Jose Maria Pérez Monguio sobre els "Perros Potencialmente Peligrosos". Jo recomano que visiteu la pàgina de l'associació per protecció dels GPP on també han escrit un post d'aquesta xerrada.