Obesitat canina

Avui parlarem sobre l'obesitat canina i les conseqüències negatives que els hi pot causar, els trastorns d'alimentació i els problemes relacionats amb la dieta.

Principalment, l'obesitat és conseqüència d'excés d'alimentació i falta d'exercici. Aquest trastorn nutricional es diu Polifàgia (ingesta d'una quantitat d'aliment superior a la normal).

Es calcula que afecta a un terç dels gossos urbans als països desenvolupats, com Espanya.

Quan la massa corporal del gos és el 10-20% del pes total es classifica com a sobrepès. I un augment del 20% del pes total ja es classificaria com a obesitat. 

En la següent gràfica, podem comparar les condicions corporals que pot tenir un gos. Nosaltres, ho podem comprovar en el nostre gos, inspeccionant visualment la capa de grassa que recobreix les costelles o mitjançant la palpació. 

Gràfica de condició corporal

                                                

Factors que poden incrementar l'obesitat:

• Alguns gossos són més propensos a la obesitat per genètica: les races amb alt risc d'obesitat per genètica són: els Buldogs, Labrador, Beagle, Cocker Spaniel, Cairn Terrier, entre altres. 

• Problema orgànic: problemes de mobilitat, trastorns renals i urinaris, neoplàsia, síndrome de Cushing, entre altres.

• Per conseqüència d'administració d'alguns medicaments: com la progesterona sintètica. 

• Menjar molt ràpid o no mastegar bé: Tenen gana abans.

• Realitzen poc o gens exercici físic: poques hores (o gens) passejant, realitzen pocs o cap jocs.

• Excessiva quantitat de menjar o aliments molts calòrics: tenir menjar sempre al seu abast (plat on ell menja, donar menjar nostre a la taula o quan nosaltres mengem entre hores i/o donar les nostres sobres), premiar al gos en excés, galetes i suplements àcids grassos alts de calories,..

• Gossos vells: Als gossos vells els hi costa més moure's, per tant, realitzen menys moviments físics. 

• Propietari obès, gos obès: nombrosos estudis suggereixen que els mals hàbits alimentaris i la poca activitat física del propietari estan vinculats amb l'obesitat del gos. Un gos amb un propietari obès té 5 vegades més possibilitats de ser també obès.

• Castració i esterilització: El fet de castrar o esterilitzar no augmenta la massa corporal. Però tot i així, les femelles després de l'esterilització, disminueixen les seves necessitats energètiques i el comportament alimentari augmenta. 

Molts propietaris neguen que el seu gos/a tingui sobrepès o obesitat. Els resulta difícil creure que sobrealimenten el seu gos.

Factors en patir l'obesitat:

• L'obesitat pot produir malalties: alteracions de la funció immunitària, hipertensió, diabetis, càncer i hiperlipèmia (colesterol i triglicèrids elevats a la sang),...

• Es gossos obesos no viuen tant com aquells amb un pes normal.  

• Pateixen més la calor.

• Es cansen molt més ràpid en realitzar qualsevol moviment físic.

• Alt risc en realitzar una anestesia.

Tractament per combatre l'obesitat 

1. El veterinari/a serà sempre el que ha d'aconsellar una dieta ideal pel gos/a.

2. Un cop s'hagi començat el tractament, a la setmana s'ha de reduir una pèrdua de pes entre l'1-2% del pes inicial. No es recomana que la pèrdua de pes sigui superior al 2% perquè es perd en la massa muscular.

2. Un cop coneguem informació sobre la raça, l'edat i l'estat de salut, podem determinar un pes ideal per a ell.

3. Substituir els premis comercials amb premis baixos en calories (verdures cuites, glaçons de gel sabor a brou "caldo"), amb carícies o passejos.  

4. Se li ha de donar de menjar en un sol lloc.

5. Als gossos els hi agrada la rutina. Evita canvis d'horaris alimentaris i menjar entre hores amb la teva mascota.

6. Un gos/a obès serà incapaç de realitzar exercici freqüentment i ràpidament estarà fatigat. L'objectiu és que l'animal realitzi exercici poc a poc i no esgotar-lo realitzant exercici físic en hores (encara menys en hores de més calor sobretot a l'estiu).

7. Els passejos es començaran realitzant amb una durada de 5 minuts i durant 2-3 cops al dia. Progressivament, s'anirà augmentant a la setmana. També quan juguem amb ell a la pilota o a un altre cosa, hi dedicarem uns 5-10 minuts al dia.

Referències:

• Manual de problemas de conducta del perro y gato, de "Gary M. Landsberg, Wayne Hunthausen, Lowell Ackerman.
• Tratamiento de la conducta canina y felina, de "Benjamin L. Hart, Lynette A. Hart Melissa J.Bain" (segunda edició)
• Etologia veterinària del perro y el gato, de "Xavier Manteca" (tercera edición)
• Entrevista realitzada a J. Alberto Montoya Guerra, Veterinària de la ULPGC, sobre un treball de recerca sobre l'obesitat canina.

Senyals de calma (Part II)

Després de les vacances de Nadal tornem a la rutina. Com podreu veure s'ha realitzat un canvi en el disseny del bloc. I ara, també en farem un altre de canvi. Fins ara publicàvem un nou post cada setmana, i a partir d'avui, ho farem cada 15 dies. 

En el post d'avui parlarem sobre les senyals de calma - part II (si no heu llegit la primera part, feu clic aquí).

Petit resum: Les senyals de calma serveixen per prevenir que passi alguna cosa. Consisteix en una gran varietat de senyals; utilitzant el cos, orelles i/o cua, a través de moviments i expressions. 

Tipus de senyals:

• Olorar el terra: Tot i que olorar és un instin natural que té el gos per poder percebre olors, també l'usa per prevenir alguna situació conflictiva. Aquest tipus d'olfacte pot ser un moviment ràpid (baixar el cap fins el terra i aixecar-lo ràpid), o ser més intens al tenir el nas enganxat al terra fins que el conflicte hagi desaparegut. Aquesta senyal la fan servir quan estàs de passeig, s'apropa algú i el gos comença a olorar el terra per comunicar a l'altre persona o gos que s'està apropant massa ràpid. 

• Girar el cos o donar l'esquena: Realitza la mateixa funció que la senyal de girar el cap. El gos girarà el seu cos oferint un dels seus costats o el cul, a algú. Quan estàs enfadat amb el gos per alguna cosa dolenta, el gos es girarà donant l'esquena perquè et calmis.
• Posició de joc: Si les potes del davant estan estirades (com si fes una reverència) i les mou d'un costat a un altre, és una invitació de joc. Però si el gos està amb la posició que hem dit abans però età quiet, és una senyal de calma. El gos realitzarà aquesta senyal quan vulgui mostrar-se amistós amb l'altre gos que pot estar nerviós.

• Asseure's: El mateix que amb la senyal de girar el cos (explicat anteriorment). El gos quan es gira donant l'esquena pot ser que també s'assegui. També pot asseure's quan es pot sentir insegur d'avant d'una amenaça. 
•  Interposar-se: Entre dos gossos comença a haver tensió i un tercer es posarà entre els dos gossos i començarà a fer senyals de calma (com en l'imatge de baix en què el gos està olorant).

• Llepar a l'altre: Un gos pot llepar la boca d'un altre gos que pot estar tens.

Hi ha més senyals de calma però aquestes, juntament amb les de la primera part, són les mes realitzades pels gossos.

Ara, i acabades de llegir les dues parts de les senyals de calma, us recomano que observeu el vostre gos quan esteu a casa i quan aneu a passejar amb ell.  

Per acabar, aquí teniu un vídeo de Youtube gravat i penjat per "Etohorus" on podreu veure en acció diferents gossos realitzant aquestes senyals de calma.