Tancat per vacances

"Instints canins" s'en va de vacances!!
El bloc estarà unes setmanes sense actualitzar, però el Facebook i el Twitter d'"instints canins" l'anirem actualitzant. Tornarem dimarts 8 de gener amb un nou post.

Des d'aquí us volem felicitar un bon any nou i unes bones festes. Que els vostres peluts us acompanyin celebrant les festes.

Perquè bordar? El lladruc excessiu

El teu gos borda quan està sol a casa i els teus veïns s'han queixat, borda quan estàs a casa i/o quan passa gent per davant de casa teva? Aquest post et pot interessar.

El lladruc del gos és un medi natural i normal en la comunicació canina. Conducta que és apreciada quan ens avisen que hi ha un intrús a cada nostre. Però quan el lladruc del gos és excessiu ens comença a molestar a nosaltres, els veïns, etc. 
Amb freqüència, nosaltres com a propietaris intentem silenciar el nostre gos amb formes incorrectes: crits, càstigs i enfadant-nos. I com acabem? Que el gos segueix bordant. La raó perquè el gos encara borda (quan nosaltres ja l'hem avisat amb crits o enfadats) és que el gos pensa que el que estem fent nosaltres és també bordar.

Existeixen moltes raons perquè un gos comenci a fer aquesta conducta:

1. Lladruc après o reforçat
De vegades, quan el nostre gos comença a bordar, nosaltres li diem "calla" o ens apropem perquè és calmi. 
Amb aquestes dues reaccions nostres, el gos veu que realitzant la vocalització, té l'atenció del seu propietari. 
També, quan borda en excés i el deixem entrar a dins de casa per evitar que els veïns es queixin, el gos aprèn que bordant aconsegueix entrar dins de casa.

Solució:
Quan el gos borda, l'hem d'ignorar. No hem de parlar amb ell, ni mirar-lo, ni tocar-lo. És millor donar-li l'esquena. 
Quan el gos està un cert temps sense bordar l'hem de premiar amb elogis, menjar, etc. Però quan el gos torna a bordar li hem de retirar els premis i ignorar-lo. 
Quan el gos vulgui entrar dins de casa, posarem una porta especial per gossos. 
Finalment, el gos aprendrà que bordar no serveix.

2. Estímul ambiental
Depèn d'on vivim, hi haurà un moment del dia en què passa més gent per davant de casa, potser podem tenir una parada d'autobús, els nens del veí juguen, etc.

La raó principal perquè un gos aprèn a bordar a tota la gent que passa per davant de casa, és pel simple fet que la majoria de la gent marxa de davant de casa seva, quan ell borda. Ja que s'espanten, els fa por, etc.
Solució
El camí més efectiu per tractar aquest problema és evitar l'exposició de l'estímul. 
El nostre gos el podem posar a un lloc lluny del estímul. Si tenim un pati gran, el podem posar al darrera (si en aquest cas, teníem el gos al davant, i a l'inversa) amb unes tanques perquè no pugui anar on està l'estímul. 
Si no tenim un pati gran, el podem posar al garatge (si no li està permès entrar a casa), però sempre amb positiu i intentant que s'acostumi poc a poc. Ja que sinó, farem l'efecte contrari del que volem i sempre el tancarem en hores on hi ha l'estímul. 

3. Resposta al lladruc d'un altre gos
Quan un gos veí comença a bordar, el nostre gos també borda. 
Solució
Permetrem que el nostre gos pugui sortir al jardí o terrassa en els moments en què sabem que l'altre gos no acostuma a bordar.

4. Resposta al timbre de casa
Quan sona el timbre de casa, el gos sempre borda. I és que el so del timbre sempre vol dir l'arribada d'una persona a casa. 
Solució
Durant un temps, quan algun membre de la casa marxi a comprar, treballar, etc.. i un altre membre es quedi dins de la casa, el que marxi tocarà el timbre. El gos veurà que la resposta del membre que s'ha quedat no és d'anar a obrir, i sobretot, que no entra gent a dins. S'ha d'anar fent així, vàries vegades a la setmana. Hi haurà un moment, en què el gos no reaccionarà bordant quan soni el timbre, ja que no sap si realment entrarà algú a la casa.   

5. Lladruc per un altre problema
En aquest cas, el problema està originat per ansietat per separació. El gos es queda sol a casa, i els veïns s'han queixat que el teu gos ha estat bordant tot el dia. 
Solució
La solució, en aquest cas, és solucionar l'ansietat per separació. No ens serveix de res tractar el lladruc en aquest cas, ja que sinó, farem l'afecte contrari del que volem aconseguir: posar el gos més nerviós i bordar més fort. 
Hem de solucionar el problema real, que en aquest cas és l'ansietat per separació.

Solució per tot els casos anteriors menys per l'ansietat per separació
Encara que sembli impossible una de les millors maneres perquè un gos no bordi es ensenyar-li a bordar per ordre. 
Primer de tot, hem de trobar una manera de seduir el teu gos al lladruc (ex: ensenyant una joguina, menjar, etc) quan el teu gos bordi en veure el que hagis triat, dóna-li un premi i digues la paraula "parlar" o la que et vagi més bé a tu.
Aquest exercici s'ha de realitzar sovint perquè el gos associï la paraula "parlar" amb l'acció de bordar, i aconseguir que bordi a l'ordre. 
Després, quan ja associï la paraula "parlar" amb l'ordre de bordar, haurem d'afegir la paraula "silenci". Quan el teu gos no bordi, l'hi hem de donar premis per aquesta conducta. També s'ha de realitzar aquest exercici sovint perquè el gos associï la paraula "silenci" amb l'ordre d'estar callat.
La millor manera perquè un gos realitzi bé les ordres és elogiar el gos en el moment correcte del que volem, no després. En aquest cas, hem de recompensar el gos quan borda i quan no borda.

Classificació morfologia i estructura

Normalment coneixement els gossos per la seva raça, però també podem classificar els gossos per la seva morfologia i estructura.

El veterinari Pierre Megnin va classificar els gossos segons la seva grandària, l'any 1897:

Formes del cap:



1. Lupoides
La forma del cap d'aquests gossos és piràmide horitzontal, tenen les orelles alçades, el nas allargat i els llavis petits i apretats (sense que el llavi superior superi la base de les genives inferiors). La depressió nasofrontal (o també conegut amb el nom de stop) és el punt superior d'inserció del nas al crani i, en aquest cas, és poc marcat. Alguns gossos amb aquestes formes són: Pastor alemany, Border Collie, Malamut d'Alaska, etc.

2. Bracoides
Cap en forma prismàtica, el nas quadrat, la depressió nasofrontal molt marcada, les orelles caigudes i els llavis llargs i penjants. Les races amb aquestes característiques són: Labrador Retriever, Dàlmata, Golden Retriever, entre altres. 




3. Molosoides
Cap voluminós i rodó o quadrat, orelles petites i caigudes, nas curt i llavis llargs i gruixuts. La depressió nasofrontal és bastant pronunciada. Normalment són gossos de gran estatura i cos massís, com els gossos: Rottweiller, San Bernard, Buldog, Gran Danès, etc.

4. Graioides 

Cap amb forma de con allargat, crani reduït i d'orelles petites orientades cap enrere, nas llarg i prim i llavis curts i apretats. La depressió nasofrontal és poca. Les races amb aquestes característiques són: Galgo espanyol, podenc, llebre, etc. 

El crani pot ser de tres tipus:

1. Dolicocèfal: llarg i ample i els ulls estan posats lateralment dificultant la visió. Els gossos amb aquest crani són com el podenc.

2. Braquicèfal: El crani és igual de llargada com d'amplada, o sigui, el cap és igual a un quadrat. Algunes races són el Buldog, pequinès, etc. 

3. Mesocèfal: Les dimensions d'aquest crani és una mescla de les dues anteriors. No són completament quadrats ni allargats. Alguns exemples d'aquests gossos són Bòxer, Boston Terries, Pastor alemany.