Obesitat canina

Avui parlarem sobre l'obesitat canina i les conseqüències negatives que els hi pot causar, els trastorns d'alimentació i els problemes relacionats amb la dieta.

Principalment, l'obesitat és conseqüència d'excés d'alimentació i falta d'exercici. Aquest trastorn nutricional es diu Polifàgia (ingesta d'una quantitat d'aliment superior a la normal).

Es calcula que afecta a un terç dels gossos urbans als països desenvolupats, com Espanya.

Quan la massa corporal del gos és el 10-20% del pes total es classifica com a sobrepès. I un augment del 20% del pes total ja es classificaria com a obesitat. 

En la següent gràfica, podem comparar les condicions corporals que pot tenir un gos. Nosaltres, ho podem comprovar en el nostre gos, inspeccionant visualment la capa de grassa que recobreix les costelles o mitjançant la palpació. 

Gràfica de condició corporal

                                                

Factors que poden incrementar l'obesitat:

• Alguns gossos són més propensos a la obesitat per genètica: les races amb alt risc d'obesitat per genètica són: els Buldogs, Labrador, Beagle, Cocker Spaniel, Cairn Terrier, entre altres. 

• Problema orgànic: problemes de mobilitat, trastorns renals i urinaris, neoplàsia, síndrome de Cushing, entre altres.

• Per conseqüència d'administració d'alguns medicaments: com la progesterona sintètica. 

• Menjar molt ràpid o no mastegar bé: Tenen gana abans.

• Realitzen poc o gens exercici físic: poques hores (o gens) passejant, realitzen pocs o cap jocs.

• Excessiva quantitat de menjar o aliments molts calòrics: tenir menjar sempre al seu abast (plat on ell menja, donar menjar nostre a la taula o quan nosaltres mengem entre hores i/o donar les nostres sobres), premiar al gos en excés, galetes i suplements àcids grassos alts de calories,..

• Gossos vells: Als gossos vells els hi costa més moure's, per tant, realitzen menys moviments físics. 

• Propietari obès, gos obès: nombrosos estudis suggereixen que els mals hàbits alimentaris i la poca activitat física del propietari estan vinculats amb l'obesitat del gos. Un gos amb un propietari obès té 5 vegades més possibilitats de ser també obès.

• Castració i esterilització: El fet de castrar o esterilitzar no augmenta la massa corporal. Però tot i així, les femelles després de l'esterilització, disminueixen les seves necessitats energètiques i el comportament alimentari augmenta. 

Molts propietaris neguen que el seu gos/a tingui sobrepès o obesitat. Els resulta difícil creure que sobrealimenten el seu gos.

Factors en patir l'obesitat:

• L'obesitat pot produir malalties: alteracions de la funció immunitària, hipertensió, diabetis, càncer i hiperlipèmia (colesterol i triglicèrids elevats a la sang),...

• Es gossos obesos no viuen tant com aquells amb un pes normal.  

• Pateixen més la calor.

• Es cansen molt més ràpid en realitzar qualsevol moviment físic.

• Alt risc en realitzar una anestesia.

Tractament per combatre l'obesitat 

1. El veterinari/a serà sempre el que ha d'aconsellar una dieta ideal pel gos/a.

2. Un cop s'hagi començat el tractament, a la setmana s'ha de reduir una pèrdua de pes entre l'1-2% del pes inicial. No es recomana que la pèrdua de pes sigui superior al 2% perquè es perd en la massa muscular.

2. Un cop coneguem informació sobre la raça, l'edat i l'estat de salut, podem determinar un pes ideal per a ell.

3. Substituir els premis comercials amb premis baixos en calories (verdures cuites, glaçons de gel sabor a brou "caldo"), amb carícies o passejos.  

4. Se li ha de donar de menjar en un sol lloc.

5. Als gossos els hi agrada la rutina. Evita canvis d'horaris alimentaris i menjar entre hores amb la teva mascota.

6. Un gos/a obès serà incapaç de realitzar exercici freqüentment i ràpidament estarà fatigat. L'objectiu és que l'animal realitzi exercici poc a poc i no esgotar-lo realitzant exercici físic en hores (encara menys en hores de més calor sobretot a l'estiu).

7. Els passejos es començaran realitzant amb una durada de 5 minuts i durant 2-3 cops al dia. Progressivament, s'anirà augmentant a la setmana. També quan juguem amb ell a la pilota o a un altre cosa, hi dedicarem uns 5-10 minuts al dia.

Referències:

• Manual de problemas de conducta del perro y gato, de "Gary M. Landsberg, Wayne Hunthausen, Lowell Ackerman.
• Tratamiento de la conducta canina y felina, de "Benjamin L. Hart, Lynette A. Hart Melissa J.Bain" (segunda edició)
• Etologia veterinària del perro y el gato, de "Xavier Manteca" (tercera edición)
• Entrevista realitzada a J. Alberto Montoya Guerra, Veterinària de la ULPGC, sobre un treball de recerca sobre l'obesitat canina.