Jocs pels nostres peluts: jocs interactius

Moltes vegades caiem en la rutina i sempre acabem jugant amb el nostre gos a la pilota, però en realitat, hi ha molts més jocs amb què poden jugar sols o amb la nostre companyia.

Jocs interactius

Què són? Són jocs en què incitem a fer servir l'olfacte, parts del seu cos (nas i potes) i sobretot, la part mental (que ajuden a reduir el nivell d'estrès)

Sols o acompanyants: Hi ja jocs en què els podem deixar que juguin sols o amb la nostre companyia (afavorint el vincle gos-propietari)

Ajuden a:

• La resolució de diferents problemes. Suposa una elevada despesa d'energia que ajuda a tenir-los ocupats en hores en què poden estar ansiosos.
• Ser decisius pel desenvolupament d'una personalitat canina, en què siguin segurs en ells mateixos i es puguin mantenir actius.

Atenció: Hem de tenir molt en compte el nivell de dificultat del joc, ja que si fem que solucionin un joc amb un nivell molt alt, podrien arribar a un nivell alt d'estrès per no aconseguir solucionar-ho. I aquest fet, pot arribar a convertir-se en negatiu pel gos.

Una mica d'història: Al llarg de la història, el gos ens ha ajudat en diferents tipus de treball:  en el bestiar, en la caça o com vigilant de casa. Però avui en dia, en el gossos de família se'ls hi exigeix menys. Per aquest motiu, alguns pateixen alteracions de conducta. Els gossos necessiten sentir.se útils per conservar l'alegria. Una bona manera és fer-los jugar als jocs interactius.

Enllaços:

En aquesta pagina podreu trobar jocs interactius, que tenen en el seu servei, enviament a domicili

Aquí podreu veure un video de la "Nina Ottosson" una experta en fabricar jocs interactius.

Cop de calor en els gossos

Ara que ja estem a l'estiu, i pugen tant les temperatures, és important saber com haurem d'actuar quant el nostre gos pugui patir un cop de calor.

Què és? 
El cop de calor o la hipertèrmia, és una pujada de la temperatura corporal, que pot causar danys a diferents teixits i òrgans. Els efectes poden ser temporals o permanents, i aquest últims efectes poden provocar la mort a l'animal.

Com es pot causar?

• Realitzen esforços físics molta estona sense aigua i en hores de més calor
• Gossos obesos
• Gossos que tenen malalties respiratòries o cardíaques 
• En races que són més fàcils de patir-ho: gossos braquicèfals "buldogs, bòxer, pequinès.."
• Gossos vells o molt joves
• Gossos tancats dins del cotxe amb poca o gens ventilació.

A dins d'un cotxe amb poca o gens ventilació, i quan a l'estiu la temperatura és:

+ 10 minuts dins del cotxe	temperatura a l’exterior = 30º	temperatura a l’interior = 39º
+ 30 minuts dins del cotxe	temperatura a l’exterior = 30º	temperatura a l’interior = 49º

Com podem prevenir el cop de calor?

• Tenir sempre a la seva disponibilitat aigua neta i fresqueta
• Estar en un lloc espaiós, ventilat i amb ombra
• Treure'l a passejar a primera i última hora del dia o molt poca estona al migdia, Si és possible que sigui amb ombra, perquè faci alguna necessitat
• No el deixis mai dins del cotxe
• Evitar fer exercici en hores de més calor
• No el perdis de vista

Signes de cop de calor:

• Quant la temperatura corporal iguala o puja a 40º
• Respiració excessiva o amb dificultat
• Dificultat en moure's
• Excés de saliva

Com no actuar:

• No refredar massa de cop el gos, una baixada brusca de la temperatura pot ser molt perillosa pel nostre gos
• No posar-hi un glaçó o refredar l'aigua excessivament
• No el forcis a beure aigua
• No el deixis el gos sol

Com actuar:

• Primer de tot, posar ràpidament el gos en un lloc fresc
• Prenen la temperatura amb un termòmetre
• Amb tovalloles humides ( ni tapar, ni embolicar) humitejar el coll, cap, potes, pit i abdomen.
• Haurem de baixar la temperatura fins a 39'5º durant els primers 10-15 minuts. Un cop realitzada la baixada desitjada, haurem de parar el procés de refredament ja que la temperatura corporal anirà baixant per si sola. En cas contrari, podria arribar a la hipotèrmia.
• Posar aigua per beure (però sense forçar-lo)
• Portar el gos al veterinari habitual, o al més proper, encara que el vegis millorar

Informació:

• Els gossos tenen una temperatura corporal de 37-39º
• Els gossos no suen com les persones, ells suen a través de les potes i el nas

Referència:

Seminari: "veterinària per ensinistradors" ponent "Mariona Monrós (Natural Gos)" realitzat els dies 14 i 15 d'abril 2012.

Importància de la socialització

Què és?

Fonamentar el desenvolupament en el procés d'exposar al gos a diferents persones (nens, gent gran..) animals (altres gossos, gats, conills...) objectes (cotxes, bicicletes...) sorolls (la botzina del cotxe, el de l’aspirador...,) perquè es familiaritzi amb elles i que en un futur no en tingui por. 

Quan s’ha de fer?

S’ha de començar a les 21 dies- 12 setmanes.

I si no es fa una socialització?

No haver-li fet una socialització pot causar molts malts de cap pel propietari .

El gos pot tenir por o fobia.

La possible conseqüència més perillosa: l’aparició de l’agressivitat depredadora.

Com s’ha de fer

S’ha de fer d'una forma voluntària per part del gos, és a dir, no forçant la situació. Pot passar que si el forcem, en el futur, pot tenir por a aquella cosa o persona encara que se li hagi intentat fer la socialització. D’aquesta manera, recordarà haver tingut una mala experiència. I això no és bo. 

Socialització Gos-persona:

S’ha de provar amb diferents perfils de persones:

Gent gran (amb bastó o sense): és millor si són persones que porten bastó, perquè quan el gos ja pugui anar de passeig no s’espanti en trobar-se una persona amb bastó pel carrer.

Nens: amb ells s’ha d'explicar que els gossos no són una joguina. Hauran d'anar amb compte de com tocar-lo, i sobretot, no estirar de la cua i d'altres parts del cos del gos. Tampoc de no anar darrera seu. Com ja he dit abans, el gos ha de ser voluntari en la socialització, no forçar la situació.

Altres: cada cop que el gos s’apropi a una persona, aquesta persona haurà d'acariciar el gos, jugar amb ell, o donar-li un tros petit de menjar, perquè el gos vegi que l’ésser humà és un bon aliat per ell.

Gos-gos: és important que els gossos interactuïn amb altres gossos.

Aquests gossos hauran de ser: de diferents races, sexes, edats diferents, amb pèl (molt i poc), musells de diferents tipus... És important que quan anem a presentar el nostre gos a altres gossos, aquests siguin gossos sociables.

Gos-altres animals: en aquest cas, també és molt important que els animals siguin sociables. Perquè sinó experimentarà una mala socialització.

Gos-objectes: el  mateix procediment que amb els anteriors.

Problemes amb el veterinari

Quan parlem amb al veterinari i li preguntem que volem fer una socialització al teu gos, segur que ell/a et dirà que sobretot, no el portis al carrer si no està vacunat.

No et dic que hagis de fer un passeig de molts quilòmetres, només cal que el portis a la cantonada de casa teva perquè vegi gent passejant, ciclistes, escombriaires... perquè es familiaritzi amb el seu voltant. Sobretot, no forçar el gos a la situació. Si ha tingut un espant amb alguna cosa, no li diguis coses (com per exemple: no passa res!! i tocar-lo) Torna a passar per allà on s’ha espantat. I tantes vegades com siguin necessàries, fins que pugueu passar amb tranquil·litat pel seu costat, sense que el gos tingui por.

       

Benvinguts a "Instints Canins"

Benvinguts a Instints Canins!
A partir d'avui, "Instints canins" serà un bloc sobre educació canina, una mica d'etologia canina i notícies d'interès que s'actualitzarà cada dimarts amb un nou post.
I qui porta aquest bloc? Darrera d'"Instints Canins" hi ha la Sònia una noia que ha estudiat "Educació canina i  etologia inicial", amant dels animals (a casa, tinc un gos i un conill) i voluntària d'una Protectora del nostre país. He assistit a seminaris, cursets i xerrades relacionats amb el món caní.

El primer post d'aquest bloc titulat "Importància de la socialització" tractarà sobre la socialització dels cadells.
Espero llegir-nos per aquí!!
Sònia (instintscanins@gmail.com)