"Estereotipies"

Les "estereotipies" són conductes repetitives o constants però què no tenen cap funció aparent. És a dir, un gos realitza la mateixa conducta, una i una altre vegada, però sense que intenti aconseguir alguna cosa en concret.

Aquesta conducta té algunes similituds amb el trastorn obsessiu compulsiu de les persones (OCD o TOC). Però a diferència dels gossos, les persones amb aquest problema tenen pensaments obsessius, fet que no podem afirmar ni demostrar per part dels gossos.

Aquests comportaments els podrem veure en animals que viuen en protectores d'animals, gosseres, granges, laboratoris i/o zoològics, però mai ho veurem en animals lliures de l'ésser humà.

Principals conductes d'"estereotipies" més freqüentes observades en el gos:

1- Perseguir-se la cua: Fa voltes sobre ell mateix i intenta perseguir i mossegar la cua. 

De vegades, han arribat a mossegar-la i fer-se lesions més o menys greus.

2- Llepar-se (dermatitis acral per llepar-se): Llepar i/o mossegar convulsivament sempre el mateix lloc, tot produint-se ferides i úlceres. La sintonia i el ritme en llepar-se és completament diferent de quan es llepa per picor de veritat.

3- Caçar mosques imaginàries:  Mirada fixe en un punt i intenten mossegar alguna cosa de l'aire. 

4- Perseguir ombres: Alguns animals desenvolupen la conducta repetitiva de perseguir ombres o llums (raig de sol,...).

5- Síndrome del gos engabiat: Gossos tancats en una gàbia on l'espai és molt reduït. Caminen d'un lloc a un altre o realitzen circumferències seguint sempre la mateixa ruta. De vegades, estan acompanyats de lladrucs, però aquest lladruc no està produït per una resposta d'avant d'un estímul. El temps d'un lladruc a un altre sempre és el mateix. 

6- Agressió autodirigit: Rondinar o atacar a una part del cos d'ell mateix (potes i/o cua) o a objectes al seu abast (com el plat del seu menjar).

Les "estereotipies" es poden convertir en conductes reforçades involuntàriament pel propietari, ja que aquest últim respon a la crida del gos només quan realitza alguna conducta d'"estereotipies". Tot i que el propietari actua amb bona fe i els interromp, no és una conducta aconsellable.

Qui els pot tenir?:

Un gos o gossa, de qualsevol edat i/o raça. 

Tot i això, s'ha vist que algunes races estan predisposades a realitzar algunes de les conductes nombrades anteriorment. Alguns exemples: el fet de perseguir la cua la podrem veure en les races Pastor alemany i/o Bull terrier. La dermatitis acral per llepar-se, la podrem localitzar en el Labrador retriever, Dòberman, Akita, Bichon maltès, Dàlmata, Setter anglès, Shar-pei, Schnauzer mitjà i Weimaraner, entre altres.

Primer de tot, i abans de realitzar un protocol, s'ha de descartar si l'"estereotipies" és produïda per una causa orgànica.

"Estereotipies" per causa orgànica:

S'ha de realitzar un examen neurològic, una exploració al gos i una analítica de la sang. En els casos de dermatitis acral per llepar-se, s'ha de fer un protocol dermatològic complet.

Problemes intracraneales (crani):  

Les més freqüents per causa orgànica són: Hidrocefàlia, tumors i/o meningoencefalitis.

• Hidrocefàlia: Si tenen aquest problema, és molt més freqüent que el gos realitzi la conducta de mossegar la cua. 
• Tumors: Els tumors produeixen molta més varietat de conductes d'"estereotipies", com per exemple la de perseguir-se la cua i/o caçar mosques imaginàries. 
• Meningoencefalitis (malaltia transmesa per les paparres): també pot provocar alguna conducta d'estereotipia.

Problemes dermatològics:

L'estereotipia pot ser provocada per problemes hormonals, al·lèrgies (per la picadura de la puça) i/o dermatitis, entre altres. 

Comprensió de la "cauda equina" (patologia que apareix quan es comprimeixen les arrels nervioses en la part final de la medul·la espinal):

Sobretot provoca automutilació (tallar-se la pell) o falta de moviment en el gos per dolor.

"Estereotipies" per causa no orgànica:

Si el problema no està produït per una causa orgànica, aquest comportament es pot atribuir sobretot per: estrès, avorriment, aïllament social, ansietat per separació, conflictes i/o frustració. 

Teràpia per causa orgànica:

Subministrar tractaments farmacològics i un tractament per combatre la conducte. Tot i això, alguns cops poden quedar algunes restes d'"esteriotipies".

Teràpia per causa no orgànica:

1- S'ha de canviar l'entorn en què viu el gos.

2- Eliminar els càstigs en el gos.

3- Estimulació física realitzant passejos per reduir l'estrès. 

4- Estimulació mental: proporcionar jocs interactius quan estan sols, com per exemple el Kong. També quan realitzi passejos, trobarà olors noves i estimularà el cervell.

5- Ajustar la dieta   

Hem de dir, que no sempre el tractament és favorable. Tot dependrà del temps que el gos porta manifestant el problema. Moltes vegades, s'ha d'actuar provant diferents tractaments fins a trobar el tractament apropiat pel gos. És important que el propietari/a sàpiga aquest contratemps perquè no llenci la tovallola abans d'hora.

Referències: 

• Etologia veterinària del perro y el gato, de "Xavier Manteca" (tercera edición)
• Estereotipias, autor: Miguel Ángel Signes LLopis
• Manual de problemas de conducta del perro y gato, de "Gary M. Landsberg, Wayne Hunthausen, Lowell Ackerman.