Agressivitat per causa orgànica

L'agressivitat per causa orgànica és deguda per dolor en algunes ocasions o per conseqüència d'un problema orgànic com per exemple l'hipotiroïdisme o hidrocefàlia.
En aquest cas, aquesta agressivitat per causa orgànica té un percentatge del 15 i el 20 % de casos diagnosticats.

Aquesta conducta d'agressivitat pot apareix quan una persona intenta tocar la zona afectada, apropar-se o intenta desplaçar-ho. 

Hem de tenir present que hi ha alguns gossos que es mostren suficientment forts, amb la presència dels seus propietaris, com per suprimir l'agressivitat, però que mostraran agressió si una persona de fora intenta tocar la zona afectada.

Haurem de sospitar si un gos pot tenir aquesta agressivitat, en especialment a gossos que no hagin tingut mai una conducta agressiva, quan comenci a mostrar aquesta agressivitat en el moment que algú intenti tocar alguna zona en concret.

El veterinari serà l'encarregat de diagnosticar si el gos té agressivitat per causa orgànica que és la conseqüència d'aquest problema. Si amb l'existència de un cos estrany traumatitzant o una inflamació no es veu, serà necessari fer un parell d'exploracions al animal com un examen neurològic, una analítica sanguina..

Encara que la zona afectada ja estigui del tot curada, el gos pot continuar de manera agressiva quan el toquem o el manipulem, degut que ha après que amb el grapeig ha aconseguit que no el toquem en aquella part. En aquests casos es pot veure com una resposta condicionada. El tractament que haurem de processar serà desensibilització. La desensibilització en aquest cas, consisteix en presentar aquella cosa que ens fa por, per gradualment anar-nos acostumant.    

Haurem de començar amb unes sessions breus, amb afecte i premis (aliments) utilitzant una distància prou llunyana de la zona sensible. Primer de tot, l'hem de tocar en una de les zones que no hagi estat afectada i començar a donar premis en el moment que estem tocant al gos. Ens hem d'anar apropant a la zona afectada repetint el procediment 5 vegades al dia i en llocs diferents del cos, fins que el final podem tocar la zona lesionada sense agressió per part del gos. El temps total de desensibiltzació pot arribar a 2 setmanes, si es realitza a diari. 
  
Per exemple: Si la zona afectada és a la pota dreta del darrera, començarem per la primera pota de la dreta amb una carícia suau i premis. Començarem amb una sessió de 5 vegades acariciant suau i donant premis a la primera pota de la dreta. El dia següent una sessió de 5 vegades entre la pota i la panxa, i així successivament fins arribar a la zona sensible, on també haurem de fer aquest procediment.

El medicament és una solució, com per exemple l'artrosi és pot alleujar utilitzant antiinflamatoris no esteroïdals ((AINE) Són un grup variat i químicament heterogeni de fàrmacs que per la seva acció antiinflamatòria, analgèsica, i antipirètica redueixen els símptomes de la inflamació i el dolor respectivament) com el "carprofeno"  que causa menys afectes indesitjables al ser administrades de forma crònica. Alguns estudis demostren que la seva administració prolongada només té conseqüències indesitjables en menys del 1'5% dels animals. Un cas semblant succeeix amb el "meloxicam".

Referències:

• Manual de problemas de conducta del perro y gato, de "Gary M. Landsberg, Wayne Hunthausen, Lowell Ackerman.
• Tratamiento de la conducta canina y felina, de "Benjamin L. Hart, Lynette A. Hart Melissa J.Bain" (segunda edició)
• Etologia veterinària del perro y el gato, de "Xavier Manteca" (tercera edición)
• Seminari:  "veterinària per ensinistradors" ponent "Mariona Monrós (Natural Gos)" realitzat els dies 14 i 15 d'abril 2012.

Per què el meu gos treu el cap per la finestra del cotxe?

Segur que moltes vegades ens hem preguntat: 

"Per què el meu gos treu el cap per la finestra del cotxe?

S'han fet moltes investigacions sobre aquest succés, però de les que hi ha, la més fiable té relació sobre les olors que reben.

L'olfacte dels gos és el sentit que té més desenvolupat i el que fan servir més. El bulb olfactori (regió del sistema nerviós central que processa informació procedent del epiteli olfactòria, que és la part anatòmica capaç de detectar olors) envia projeccions nervioses directament a l'amígdala olfactòria, estructura del sistema límbic que desenvolupa un paper al reconeixement individual i el control de la conducta agressiva, sexual, maternal i alimentària. El gos pot detectar una concentració d'àcid butíric entre un milió i cent milions inferior a la concentració mínima que pot percebre un ésser humà.         

És a dir, l'olfacte del gos és d'un milió a cent milions de vegades més sensible que el de les persones quan ensumen l'àcid butíric. Però aquesta diferència no és tan gran en el cas d'altres substàncies, tot i que l'olfacte caní és molt més sensible al nostre. L'epiteli olfactiu de l'ésser humà (situat a la part superior del nas i entre els ulls) no supera els 5 milions de receptors i el del gos és entre 200 i 300 milions, tot depèn de la raça i la morfologia.

Els gossos no només depenen de la mucosa olfactòria, també depenen de l'òrgan vomeronasal (òrgan de Jacobson). És una estructura situada al tàbic nasal i connectada a la boca a través del conducte incisiu. L'axó de les neurones receptores d'aquest òrgan acaba en una estructura del sistema nerviós anomenat bulb vomeronasal. I aquest envia projeccions nervioses a l'amígdala vomeronasal. Els envia en diferents nuclis i es pot considerar que els dos sistemes olfactoris estan separats i tenen funcions totalment diferents.     

Els gossos poden distingir si una gossa està en cel, detecció de malalties, com també poden diferenciar entre germans bessons idèntics.

     "Per nosaltres, el sentit més important és el de la vista, per ells és el de l'olfacte"

Un dels estudis que s'ha realitzat de per què el gos treu el cap per la finestra dóna com a resultat més fiable, que en treure el cap per la finestra del cotxe en marxa, aquest té l'oportunitat de rebre informació del lloc per on està passant: menjar, gossos, persones.. Ja que el gos veu el món a través de l'olfacte, i no tant per la vista.

Senyals de calma (Part I)

Què són?

Els gossos tenen un llenguatge per comunicar-se entre ells. El llenguatge caní consisteix en una gran varietat de senyals; utilitzant el cos, orelles i/o cua, a través de moviments i expressions. El llenguatge que fan servir més els canins són les senyals de calma. Aquestes senyals l'utilitzen per prevenir que passi alguna cosa. Aquestes senyals no només els fan servir els gossos, sinó que nosaltres els humans també naixem amb aquest llenguatge però desapareix quan aprenem a parlar. Totes els gossos del món (independentment de la raça, color, grandària..) les fan servir. És un llenguatge universal, del qual podrem comunicar-nos amb tots els gossos del món. Algunes races, però, utilitzen més una senyal que una altre degut a les característiques del seu físic.   

Els gossos són animals que prefereixen evitar conflictes. Som els humans els que normalment creim conflictes amb els nostres gossos.

Per què serveixen?

• Per saber en quin estat està el gos
• Per poder comunicar-se amb l'entorn
• Per apaivagar una situació traumàtica (de por o estesant) 
• Per calmar als altres gossos o persones 
• Prevenir alguna cosa
• Evitar amenaça d'altres gossos, persones...
• Per fer amistat amb altres gossos i persones 

Els gossos fan servir les senyals de calma al instant quant hi ha una situació que ho necessita. Amb freqüència, les senyals de calma es presenten amb moviments tants ràpids que necessitem prestar molta atenció per adonar-nos. Amb la pràctica aprens a llegir-los i a saber buscar-los.

Poden desaparèixer!:

Quan un gos, en un moment determinat, ha fet servir vàries vegades les senyals de calma a un gos o persona, i no li ha servit de res (recordeu que una senyal de calma vol dir prevenir alguna cosa, que allò que estàs fent no li agrada o que està incòmoda) al final grunyirà o anirà directe a mossegar. I com que amb la mossegada ha pogut fer desaparèixer aquell gos, persona o una altre cosa, a partir d'aquell moment sempre farà servir l'agressivitat per comunicar-se.

Tipus de senyals:

• Girar la cara: Pot ser un lleuger moviment o tot el cap girat cap a un costat. Serà més fàcil veure aquesta expressió quan el nostre gos vegi a un altre gos i aquest últim se li apropi. Aquesta senyal la farà servir per dir-li a l'altre gos que es calmi; potser l'altre gos s'estava apropant molt ràpid o directament, enlloc d'apropar-se fent una corba. El teu gos es quedarà immòbil, però amb el cap girat, el que indica el seu malestar per la situació. Segur que molts de vosaltres heu intentat fer-li una foto al vostre gos i en veure el resultat,  el gos estava amb el cap girat, el que indica el seu malestar en ficar-li un objecte davant la seva cara.
• Llepar-se el morro: Aquesta senyal es dóna per calmar-se a ell mateix davant una situació excitant o amenaçant, i també per calmar a l'altre. La podem veure quan se li apropa un altre gos, quan aneu a passejar (agafes el collar), arribes a casa, t'ajups per agafar-lo..

• Badallar: Aquest tipus de senyal el trobo més afectiu entre gossos. Quan jo he intentat fer aquesta senyal al gos que tinc al davant ha intentat fer-me una llepada a la boca!!! :D

• Caminar lent, moviments lents: En ocasions, aquests moviments són tan lents que de vegades sembla que no es mogui. Quan el teu gos està al carrer lliure i ja és hora de marxar i el crides, però en aquell moment ell està amb un altre gos o està olorant una fulla i el tornes a cridar però ja més enfadat, el gos s'ha adonat i ve, però lent. Al final, tu el vas a buscar i cridant perquè vagi més ràpid. El que aconseguiràs es que vagi més lent, el que indica que et calmis.

L'arribada d'una persona a casa

Quant entres a casa teva o a la d'un conegut, el gos et dóna la benvinguda i salta sobre teu? Es posa molt nerviós quan entres a casa o reps gent a casa? per molt que l'empenyis lluny, torna saltar sobre teu? No saps que fer? Aquí tens unes normes bàsiques per solucionar el problema.

                         " Moltes vegades premiem una conducta sense voler".

Què vull dir amb aquesta frase? Si moltes vegades l'empenyem perquè no salti a sobre nostre i continua saltant, hem de començar a pensar en què fallem.

Molt sovint premiem conductes sense voler. Una d'aquestes conductes que premiem és quan el gos salta a sobre la gent

Entres a casa, el gos està  content en veure't i salta a sobre teu, tu l'empenys lluny, ell torna a saltar sobre teu i tu tornes a empènyer-lo... En realitat el que estàs fent és premiar la conducta quan en realitat no volem. Això per ell és un joc.

Primer de tot, has de tenir clar que potser a tu no et molesta que et salti a sobre quan et veu, però un dels grans problemes que pots tenir com a propietari, és que quant algú entri a casa teva amb visites o les rebis, el gos comenci a saltar sobre les persones. I el més gran dels problemes és quan el gos és gra ja que al tenir més força ens pot fer caure i fer-nos mal a nosaltres, a les visites i a ell mateix. El que és clar és que encara que sigui petit o gros és un gran problema de comportament.

La conducta que està realitzant el gos és la de cridar l'atenció. Quan empenyem el gos per fer-lo baixar creu que volem jugar amb ell. Per aquest motiu, per moltes vegades que l'empenyis tornarà a saltar sobre teu.

Què fer per resoldre-ho?

• El moment en què el gos et salta sobre teu, tu hauràs de girar-te i donar-li l'esquena. Si torna a saltar, tronaràs a donar-li l'esquena.

• Després el gos intentarà: tornar a saltar, mossegar les mans o braços, la roba... Amb l'únic objectiu de cridar l'atenció. En aquest cas, haurem d'entrar i ignorar-lo, és a dir, sense tocar-lo, sense dir-li ni una paraula, ni mirar-lo.
  

• Estarem així fins que el gos s'estiri al terra o al seu lloc de descans, després el podem tocar. També podem donar-li un premi, qualsevol cosa positiva perquè el gos entengui que per tenir la nostra atenció ha d'estar tranquil i sense saltar.

• Quan rebem visites, també els hem de dir els passos que haurem de seguir.

• Li ensenyem una ordre que volem que realitzi quan entrem a casa i rebem visites: "estira't a terra", "seu" o "quiet".

• Haurem de seguir fent aquests passos sovint i observarem un gran canvi en el nostre gos.

Alimentació A.C.B.A. o B.A.R.F.

El passat mes de maig vaig anar a ala conferència " Alimentación natural para perros y gatos" organitzat per "Fundación Trifolium". Unes de les coses que van explicar, és l'alimentació A.C.B.A. o B.A.R.F., una altre alternativa al pinso.

Què és?

A.C.B.A. (aliments crus biològicament adequada) o B.A.R.F. (bones and raw food) és una dieta carnívora. Més que una dieta és una manera d'alimentació. És basa en alimentar als nostres gossos (com la mare naturalesa ha fet a través de milions d'anys) lliures de l'espècia humana, quan es buscaven la seva pròpia alimentació.

Aquesta alimentació consisteix en aliments crus (significa que no hi haurà menjars cuinats o processats) com menjarien els seu avantpassats, en estat natural. És a dir, aliments  frescos, verdures, fruita (és preferible donar molt poca fruita, ja que conte sucre i poden causar-li diabetis), carn, suplements (llevat de cervesa, una alga anomenada espirulina...)

Beneficis:

• Reducció de pes (desenvolupament muscular i disminució de la grassa corporal)
• Desapareixen al.lèrgies
• Reducció d'olor als excrements
• Millora l'alè i l'olor corporal
• Brilla més el pèl i en redueix la seva caiguda
• Millora l'estat del gos, té més energia
• Millora el sistema immunitari
• Beuen menys aigua

Sabies què:

Els animals carnívors digereixen entre 8 hores, (més o menys), a diferència de l'ésser humà que necessita quaranta-vuit hores perquè els aliments passin pels 9 metres d'intestí

Alimentar amb ossos:

Moltes vegades, hem sentit que donar.li ossos al gos és dolent per la seva salut.

Els ossos cuinats són molt perillosos. Al cuinar-los; canvien l'estructura, no es digereixen bé, es trenquen amb facilitat, i això si que provoca problemes gastrointestinals.

Tot i així, alguns ossos crus poden quedar aturats en l'esòfag (tub entre la boca i l'estómac).

Sovint, quan s'investiguen les causes, es troben que els ossos eren molt petits. Alguns ossos, poden ser "aspirats" pels gossos de mida gran i algunes vegades es poden quedar atrapats a l'esòfag. Prevenir és millor que curar, assegura que els ossos siguin d'una mida apropiada i estiguin ben coberts de carn. Sinó els hi hem donat mai un os cru, és preferible començar a donar-li poc a poc.

Els millors ossos que es poden donar són els mes tous, com l'ala i l'espatlla del pollastre o del gall dindi i les costelles de cabrit. És aconsellable no utilitzar els ossos de la cuixa del pollastre, ni de la cama del porc o del xai, ja que es poden trencar fàcilment en grans trossos afilats i empesar-se'ls. És un gran risc per la seva salut.

Atenció!:

Mesclar pinso amb la dieta no és bo, ja que es digereix diferent. És millor donar la dieta un dia i el pinso un altre dia.

Informació:

La veterinària Dolors Sánchez-Peñalver, assenyala que existeixen diverses versions de la mateixa dieta i totes són valides en la mateixa mesura. Insisteix en què cadascú ha de buscar el que millor s'adapti a cada gos. Adverteix que s'ha d'estudiar les fonts de nutrició que proporciona cada aliment i l'estat de salut del gos.

La seva pàgina web és un bon punt d'informació per iniciar aquesta dieta, on trobarem àmplies explicacions nutricionals: Clica aquí

Referències:

• Conferència "Alimentación natural para perros y gatos" organitzat per "Fundación Trifolium" dia 15 de maig de 2012.
• http://www.weim.net/sanpan/ACBA/
• http://www.nutricionistadeperros.com/
• http://www.rawmeatybones.com/