En aquest cas, aquesta agressivitat per causa orgànica té un percentatge del 15 i el 20 % de casos diagnosticats.
Aquesta conducta d'agressivitat pot apareix quan una persona intenta tocar la zona afectada, apropar-se o intenta desplaçar-ho.
Hem de tenir present que hi ha alguns gossos que es mostren suficientment forts, amb la presència dels seus propietaris, com per suprimir l'agressivitat, però que mostraran agressió si una persona de fora intenta tocar la zona afectada.
Haurem de sospitar si un gos pot tenir aquesta agressivitat, en especialment a gossos que no hagin tingut mai una conducta agressiva, quan comenci a mostrar aquesta agressivitat en el moment que algú intenti tocar alguna zona en concret.
El veterinari serà l'encarregat de diagnosticar si el gos té agressivitat per causa orgànica que és la conseqüència d'aquest problema. Si amb l'existència de un cos estrany traumatitzant o una inflamació no es veu, serà necessari fer un parell d'exploracions al animal com un examen neurològic, una analítica sanguina..
Haurem de començar amb unes sessions breus, amb afecte i premis (aliments) utilitzant una distància prou llunyana de la zona sensible. Primer de tot, l'hem de tocar en una de les zones que no hagi estat afectada i començar a donar premis en el moment que estem tocant al gos. Ens hem d'anar apropant a la zona afectada repetint el procediment 5 vegades al dia i en llocs diferents del cos, fins que el final podem tocar la zona lesionada sense agressió per part del gos. El temps total de desensibiltzació pot arribar a 2 setmanes, si es realitza a diari.
Per exemple: Si la zona afectada és a la pota dreta del darrera, començarem per la primera pota de la dreta amb una carícia suau i premis. Començarem amb una sessió de 5 vegades acariciant suau i donant premis a la primera pota de la dreta. El dia següent una sessió de 5 vegades entre la pota i la panxa, i així successivament fins arribar a la zona sensible, on també haurem de fer aquest procediment.
El medicament és una solució, com per exemple l'artrosi és pot alleujar utilitzant antiinflamatoris no esteroïdals ((AINE) Són un grup variat i químicament heterogeni de fàrmacs que per la seva acció antiinflamatòria, analgèsica, i antipirètica redueixen els símptomes de la inflamació i el dolor respectivament) com el "carprofeno" que causa menys afectes indesitjables al ser administrades de forma crònica. Alguns estudis demostren que la seva administració prolongada només té conseqüències indesitjables en menys del 1'5% dels animals. Un cas semblant succeeix amb el "meloxicam".
Referències:
- Manual de problemas de conducta del perro y gato, de "Gary M. Landsberg, Wayne Hunthausen, Lowell Ackerman.
- Tratamiento de la conducta canina y felina, de "Benjamin L. Hart, Lynette A. Hart Melissa J.Bain" (segunda edició)
- Etologia veterinària del perro y el gato, de "Xavier Manteca" (tercera edición)
- Seminari: "veterinària per ensinistradors" ponent "Mariona Monrós (Natural Gos)" realitzat els dies 14 i 15 d'abril 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada