23 d’oct. 2013

El gos ens roba el menjar!!



Tots els gossos en un moment o altre, han robat menjar (o ho faran) a la taula, a les escombraries de la cuina, etc.
A part del fet de robar menjar, pot ser veritablement perillós pel gos ja que pot agafar menjar tòxic, es pot tirar un ganivet, una olla i o paella calenta a sobre, entre altres perills.
Per què el gos roba el menjar? És facilment una pregunta que el propietari es pot fer. A continuació explicarem 5 raons que poden fer que un gos realitzi aquesta conducta.

8 d’oct. 2013

Revistes


A part de blocs i/o pàgines web on es parla de com educar els gossos, malalties, alimentació... També podem trobar revistes en el quiosc i/o de forma online on podrem llegir reportatges, notícies, informacions diverses... relacionades amb el mon caní.
Avui us parlaré de 5 revistes que podem trobar de forma online.
Rec+: Revista online gratuïta on es parla d'educació canina en positiu amb articles escrits per diferents educadors canins en positiu. Personalment és una de les revistes que més llegeixo.
La pàgina web Doogweb: també té una revista online i gratuïta que surt cada més. A la seva revista podrem trobar les últimes notícies del mon caní, articles per conèixer millor el gos..
R.A.P.: Revista online gratuïta on també el tema principal és l'educació en positiu.
Ateuves: Aquesta revista va dirigida a les persones que són auxiliars veterinaris. Es pot trobar informació sobre nutrició, malalties, com tractar els propietaris, com gestionar la clínica... Aquesta revista l'envien ells.
El mundo del perro: A partir d'ara aquesta revista la pots trobar cada mes online i l'edició en paper ha desaparegut. Es pot descarregar la revista gratis des de l'ordinador i/o des dels dispositius mòbils. A cada número de la revista, és a dir, cada mes, realitzen un article destinat a parlar d'una raça de gossos. Per exemple, aquest mes, l'especial va destinat a la raça "Doberman".

17 de set. 2013

Pseudogestació


La pseudogestació, més coneguda com embaràs psicològic per a molta gent, de psicològic no en té res. En realitat, el que els hi passa a les femelles no gestants que pateixen pseudogestació, és una disminució en l'activitat de l'úter amb una baixada de progesterona (hormona involucrada amb el cicle menstrual) i un augment de la síntesis de prolactina (hormona associada a la lactància). 

13 d’ag. 2013

Tancat per vacances


El blog d'instinsts canins" estarà un mes sense actualitzar però les nostres xarxes socials  FacebookTwitter i/o Google+  no descansen.

Tornarem dimarts 17 de setembre Bones vacances a tothom!

23 de jul. 2013

Com hem d’actuar si han enverinat o intoxicat el nostre gos?


Molt sovint, surten notícies de gossos o gats enverinats o intoxicats per veïns que estan en contra dels animals de companyia. O perquè embruten les voreres de femta, o les cantonades de casa seva de pipi, etc. 

Els símptomes més comuns d’enverinament són:

  •    Vòmit
  •    Mareig
  •    Desorientació
  •    Espuma per la boca
  •    Diarrea
  •    Convulsió                      
  •    Orina amb sang      

9 de jul. 2013

La pubertat: El Comportament sexual femení


Quan ens referim que un gos o gossa està a l'etapa de la pubertat o bé comença aquesta etapa, és que s'han produït uns canvis en la glàndula sexual de l'animal. A la femella, el començament de la pubertat arriba amb la seva primera ovulació.

El començament de la pubertat varia molt d’una raça a una altre. És a dir, les races petites comencen la pubertat abans (6 mesos) que les races grans (12 mesos o més). Aquesta diferència s'explica perquè els gossos de talla petita arriben abans a l’alçada i pes corporal ideal d'un adult. És per això que inicien abans l’etapa de la pubertat.


11 de juny 2013

Ens preparem per Sant Joan


S’apropa Sant Joan i a molts propietaris ens preocupa com reaccionarà el nostre primer gos, què fer perquè aquest any no torni a passar-ho malament...

La por a alguna cosa o persona, no desapareix d’un dia per un altre. En realitat, agafar por és molt més ràpid que la cura d’aquesta por. La majoria de les pors no surten espontàniament, però si es deixen sense tractament, poden empitjorar. 
Si volem eliminar la por del nostre gos (en aquest cas, la por als petards) hem de consultar amb un especialista i realitzar un tractament de llarga durada. La durada d’aquest tractament depèn del grau de por que pateixi el gos amb els petards. Per tant, pot durar dies, mesos i/o anys.


29 de maig 2013

Beneficis a la conducte i salut de la castració i/o esterilització

Beneficis de la castració i/o esterilització en el comportament i a la salut del gos/sa

La castració i/o esterilització és un tema que sempre acaba portant un debat entre els professionals, veterinaris, educadors canins, etolegs i criadors de gossos, però sobretot, entre els propietaris d’aquests animals. Habitualment, d’aquests debats en són culpables els malantesos, rumors i/o tradicions de la castració i/o esterilització.

Com es realitza quirúgicament: 

La castració en els mascles es realitza extirpant els testicles, o fent una vasectomía en què es seccionen els conductes que porten els espermatozoides des dels testicles fins a l’exterior.


14 de maig 2013

Dilatació - torsió d'estómac




Aquest síndrome és extremadament greu si no es detecta a temps.

La dilatació-torsió d’estómac (DTE) és un síndrome on augmenta el tamany de l’estómac per culpa d’un gir que realitza l’estómac sobre ell mateix, produint una estrangulació de molts vasos sanguinis importants. És a dir,  si agaféssim una manguera d’aigua i la torcéssim, quan obríssm l’aixeta no cauria aigua. Doncs amb aquest síndrome passa el mateix.

17 d’abr. 2013

Gossos potencialment perillosos (GPP o PPP)


Divendres passat vaig assistir a la xerrada que va organitzar UDOLS, amb el títol "Gossos potencialment... Què?". 
De la mateixa manera que vaig fer amb la xerrada gossos de recerca, avui també us faré un resum del que es va parlar durant la xerrada dels gossos potencialment perillosos (GPP).  

Miquel Montanera (president de l'associació per protecció dels GPP) i Fidel Luiña (membre de l'associació anomenada anteriorment), van ser els encarregats de realitzar aquesta xerrada. 

"NO HI HA GOSSOS PERILLOSOS, HI HA HUMANS IRRESPONSABLES." 


2 d’abr. 2013

Sóc apte per tenir un gos?


Si has pensat en tenir un gos com a mascota, potser t'has preguntat si ets apte per tenir un gos.

El gos és el primer animal que pensem en adquirir com animal de companyia. Però també són els primers en ser abandonats, pel fet de no saber abans si som prou responsables per tenir-lo com a animal de companyia.

Els gossos requereixen moltes necessitats. Llegeix aquests requisits per tenir un gos com a mascota:


19 de març 2013

"Estereotipies"

Estereotipias gos


Les "estereotipies" són conductes repetitives o constants però què no tenen cap funció aparent. És a dir, un gos realitza la mateixa conducta, una i una altre vegada, però sense que intenti aconseguir alguna cosa en concret.

Aquesta conducta té algunes similituds amb el trastorn obsessiu compulsiu de les persones (OCD o TOC). Però a diferència dels gossos, les persones amb aquest problema tenen pensaments obsessius, fet que no podem afirmar ni demostrar per part dels gossos.

Aquests comportaments els podrem veure en animals que viuen en protectores d'animals, gosseres, granges, laboratoris i/o zoològics, però mai ho veurem en animals lliures de l'ésser humà.


5 de març 2013

L'eruga processionària

El 20 de març comença la primavera i hem d'anar molt en compte quan anem de passeig amb els gossos de casa.

L'eruga processionària (thaumetopoea pityocampa) és un insecte lepidòpter. És a dir, casi sempre són insectes voladors, i en aquest cas, després de ser una eruga processionària es transforma en una papallona. L'eruga processionària és més coneguda pel nom processionària del pi o arna del pi, ja que viu sobretot en les branques dels pins. A part dels pins, també la podrem trobar en els avets i/o cedres.

Les erugues processionàries viuen en zones on el clima no sigui superior als 32º i inferior de -12º. Quan les temperatures pugen, les erugues busquen un lloc ombrívol. I quan les temperatures baixen, estan en zones on estan exposats al sol. Les erugues apareixen quan el clima és de 20- 25º. És a dir, en els mesos de març i abril (depenent de les zones).

19 de febr. 2013

Desfem el mite: Cua que és mou, gos content.


Qui no ha dit o ha sentit a dir, que si veus un gos que mou la cua vol dir que està content?

Avui parlarem sobre aquest fals mite de la cua. Tal i com diu Javier de Miguel en el seu llibre Como interpretar el lenguaje de los perros: "Hay formas y formas de mover la cola". 



El gossos tenen un llenguatge corporal que no els fa falta vocalitzar com nosaltres. Fa uns mesos enrere, vam parlar sobre les senyals de calma (si no has llegit el post de senyals de calma, pots fer-ho aquí: primera i segona part). Aquestes senyals es realitzen a través de  moviments on representen en quin estat es troben (insegur, nerviós,..) utilitzant el cos, potes i/o orelles a través de moviments i expressions. Els gossos també utilitzen la cua com a llenguatge per comunicar-se amb el seu entorn. Ja sigui, realitzant moviments o per la posició de la cua.


5 de febr. 2013

El passeig


Cada gos/gossa és un món. El passeig: quan ha de sortir, quants minuts o hores ha de durar i el lloc on s'ha d'anar de passeig depèn molt de cada gos/gossa. 
És a dir, encara que siguin gossos de la mateixa raça o edat, depèn molt de l'energia del gos/gossa i del lloc del passeig on s'adapti més d'allà on vivim. Per exemple, a les ciutats i pobles grans és més habitual veure llocs dirigits als cans on aquests últims poden fer les seves necessitats i poden jugar deslligats i tranquils. Aquests llocs són anomenats "pipican". Però molts d'aquests "pipican" no s'adapten a les necessitats dels gossos. Com podeu veure en la següent imatge (de baix) el "pipican" és minúscul i no té tanca on poder deslligar el gos.

Com hem dit abans, els minuts o hores que ha de durar el passeig i quan ha de sortir pot variar molt del gos. Però pel seu benestar, el gos ha de sortir cada dia i l'ideal hauria de ser de 3 cops al dia, i menys de mitja hora cada passeig. 

El lloc per portar de passeig depèn d'on vivim (ciutat, poble, muntanya..). És millor alterar rutes, sobretot perquè el gos pugui tenir aventures canines (conèixer altres gossos, alternar  olors..) i també per no avorrir el gos i a tu mateix/a.

Si el teu gos té por o és tímid, és millor sortir sempre a la mateixa hora, menys estona, però freqüent i mantenint la mateixa ruta. 

Moltes vegades escolto aquesta afirmació "a casa ja té un jardí", encara que a casa teva tinguis un jardí petit o gran, els gossos necessiten aventures. Ells necessiten relacionar-se amb altres de la seva espècia, olorar el seu entorn, etc. Al igual que nosaltres quan ens posem malalts i estem tancats dins de casa varis dies, quan ja estem recuperats el que tenim més ganes de fer és sortir al carrer. Doncs a ells, també els hi passa el mateix. 

Passos que hem de saber:
  • Hauríem de passejar el gos abans de menjar per prevenir problemes digestius. 
  • Quan anem de passeig, sempre hem de portar bosses per recollir les defecacions del nostre gos. 
  • Hem d'evitar acabar el passeig tan bon punt el gos acabi de fer les seves defecacions, perquè en fer-ho, el gos pot aprendre a aguantar-se per evitar el final del passeig. En aquest casos, moltes vegades el gos no faria les seves necessitats en el passeig, sinó dins de casa.
  • Si realitzem excursions llargues, haurem de portar sempre aigua i un recipient perquè es pugui hidratar bé.
Què ha de tenir un bon passeig?:

1. Olorar: Hem de permetre que el gos pugui olorar. Olorant el pipi o la femta d'un altre gos pot conèixer diferents aspectes d'ell (què menja, si es tracta d'una gossa, si està en cel..) Hem de vigilar que olora per prevenir ferides o intoxicar-se (lleixiu, vidres trencats..).

2. Interactuar amb altres gossos: Els gossos són animals sociables, els agrada relacionar-se amb la seva espècia. Però hem d'evitar forçar situacions en què un dels gossos no vulgui interactuar amb els altres. També hem de vigilar que si el nostre gos té un temperament agressiu, no l'hem de forçar ni deslligar-lo on hi ha altres gossos. Primer, ho hem de solucionar amb els passos adequats a aquest problema. I sobretot, sempre hem de vigilar el nostre gos per prevenir alguna baralla o una escapada.

3. Exercici: L'exercici físic és molt important per la salut, podrem exercitar el gos caminant, corrent, jugant amb ell, sol o amb altres gossos.      

 De vegades, no podem passejar el nostre gos, tant com ens agradaria, pel nostre horari de feina o per problemes de salut. Existeixen passejadors de gossos i molts d'ells són professionals (educadors canins o etòlegs).

22 de gen. 2013

Obesitat canina

Avui parlarem sobre l'obesitat canina i les conseqüències negatives que els hi pot causar, els trastorns d'alimentació i els problemes relacionats amb la dieta.


Principalment, l'obesitat és conseqüència d'excés d'alimentació i falta d'exercici. Aquest trastorn nutricional es diu Polifàgia (ingesta d'una quantitat d'aliment superior a la normal).

Es calcula que afecta a un terç dels gossos urbans als països desenvolupats, com Espanya.

Quan la massa corporal del gos és el 10-20% del pes total es classifica com a sobrepès. I un augment del 20% del pes total ja es classificaria com a obesitat. 
En la següent gràfica, podem comparar les condicions corporals que pot tenir un gos. Nosaltres, ho podem comprovar en el nostre gos, inspeccionant visualment la capa de grassa que recobreix les costelles o mitjançant la palpació. 

Gràfica de condició corporal
                                                

Factors que poden incrementar l'obesitat:
  • Alguns gossos són més propensos a la obesitat per genètica: les races amb alt risc d'obesitat per genètica són: els Buldogs, Labrador, Beagle, Cocker Spaniel, Cairn Terrier, entre altres. 
  • Problema orgànic: problemes de mobilitat, trastorns renals i urinaris, neoplàsia, síndrome de Cushing, entre altres.
  • Per conseqüència d'administració d'alguns medicaments: com la progesterona sintètica
  • Menjar molt ràpid o no mastegar bé: Tenen gana abans.
  • Realitzen poc o gens exercici físic: poques hores (o gens) passejant, realitzen pocs o cap jocs.
  • Excessiva quantitat de menjar o aliments molts calòrics: tenir menjar sempre al seu abast (plat on ell menja, donar menjar nostre a la taula o quan nosaltres mengem entre hores i/o donar les nostres sobres), premiar al gos en excés, galetes i suplements àcids grassos alts de calories,..
  • Gossos vells: Als gossos vells els hi costa més moure's, per tant, realitzen menys moviments físics. 
  • Propietari obès, gos obès: nombrosos estudis suggereixen que els mals hàbits alimentaris i la poca activitat física del propietari estan vinculats amb l'obesitat del gos. Un gos amb un propietari obès té 5 vegades més possibilitats de ser també obès.
  • Castració i esterilització: El fet de castrar o esterilitzar no augmenta la massa corporal. Però tot i així, les femelles després de l'esterilització, disminueixen les seves necessitats energètiques i el comportament alimentari augmenta. 

Molts propietaris neguen que el seu gos/a tingui sobrepès o obesitat. Els resulta difícil creure que sobrealimenten el seu gos.

Factors en patir l'obesitat:
  • L'obesitat pot produir malalties: alteracions de la funció immunitària, hipertensió, diabetis, càncer i hiperlipèmia (colesterol i triglicèrids elevats a la sang),...
  • Es gossos obesos no viuen tant com aquells amb un pes normal.  
  • Pateixen més la calor.
  • Es cansen molt més ràpid en realitzar qualsevol moviment físic.
  • Alt risc en realitzar una anestesia.
Tractament per combatre l'obesitat 


1El veterinari/a serà sempre el que ha d'aconsellar una dieta ideal pel gos/a.

2. Un cop s'hagi començat el tractament, a la setmana s'ha de reduir una pèrdua de pes entre l'1-2% del pes inicial. No es recomana que la pèrdua de pes sigui superior al 2% perquè es perd en la massa muscular.

2. Un cop coneguem informació sobre la raça, l'edat i l'estat de salut, podem determinar un pes ideal per a ell.

3. Substituir els premis comercials amb premis baixos en calories (verdures cuites, glaçons de gel sabor a brou "caldo"), amb carícies o passejos.  

4. Se li ha de donar de menjar en un sol lloc.

5. Als gossos els hi agrada la rutina. Evita canvis d'horaris alimentaris i menjar entre hores amb la teva mascota.

6. Un gos/a obès serà incapaç de realitzar exercici freqüentment i ràpidament estarà fatigat. L'objectiu és que l'animal realitzi exercici poc a poc i no esgotar-lo realitzant exercici físic en hores (encara menys en hores de més calor sobretot a l'estiu).

7. Els passejos es començaran realitzant amb una durada de 5 minuts i durant 2-3 cops al dia. Progressivament, s'anirà augmentant a la setmana. També quan juguem amb ell a la pilota o a un altre cosa, hi dedicarem uns 5-10 minuts al dia.

Referències:

8 de gen. 2013

Senyals de calma (Part II)

Després de les vacances de Nadal tornem a la rutina. Com podreu veure s'ha realitzat un canvi en el disseny del bloc. I ara, també en farem un altre de canvi. Fins ara publicàvem un nou post cada setmana, i a partir d'avui, ho farem cada 15 dies. 

En el post d'avui parlarem sobre les senyals de calma - part II (si no heu llegit la primera part, feu clic aquí).

Petit resum: Les senyals de calma serveixen per prevenir que passi alguna cosa. Consisteix en una gran varietat de senyals; utilitzant el cos, orelles i/o cua, a través de moviments i expressions. 

Tipus de senyals:

  • Olorar el terra: Tot i que olorar és un instin natural que té el gos per poder percebre olors, també l'usa per prevenir alguna situació conflictiva. Aquest tipus d'olfacte pot ser un moviment ràpid (baixar el cap fins el terra i aixecar-lo ràpid), o ser més intens al tenir el nas enganxat al terra fins que el conflicte hagi desaparegut. Aquesta senyal la fan servir quan estàs de passeig, s'apropa algú i el gos comença a olorar el terra per comunicar a l'altre persona o gos que s'està apropant massa ràpid. 
  • Girar el cos o donar l'esquena: Realitza la mateixa funció que la senyal de girar el cap. El gos girarà el seu cos oferint un dels seus costats o el cul, a algú. Quan estàs enfadat amb el gos per alguna cosa dolenta, el gos es girarà donant l'esquena perquè et calmis.
  • Posició de joc: Si les potes del davant estan estirades (com si fes una reverència) i les mou d'un costat a un altre, és una invitació de joc. Però si el gos està amb la posició que hem dit abans però età quiet, és una senyal de calma. El gos realitzarà aquesta senyal quan vulgui mostrar-se amistós amb l'altre gos que pot estar nerviós.
  • Asseure's: El mateix que amb la senyal de girar el cos (explicat anteriorment). El gos quan es gira donant l'esquena pot ser que també s'assegui. També pot asseure's quan es pot sentir insegur d'avant d'una amenaça. 
  •  Interposar-se: Entre dos gossos comença a haver tensió i un tercer es posarà entre els dos gossos i començarà a fer senyals de calma (com en l'imatge de baix en què el gos està olorant).

  • Llepar a l'altre: Un gos pot llepar la boca d'un altre gos que pot estar tens.


Hi ha més senyals de calma però aquestes, juntament amb les de la primera part, són les mes realitzades pels gossos.

Ara, i acabades de llegir les dues parts de les senyals de calma, us recomano que observeu el vostre gos quan esteu a casa i quan aneu a passejar amb ell.  

Per acabar, aquí teniu un vídeo de Youtube gravat i penjat per "Etohorus" on podreu veure en acció diferents gossos realitzant aquestes senyals de calma.